Lirica Trobadoresca
Páginas: 5 (1063 palabras)
Publicado: 16 de enero de 2013
EN QUINA LLENGUA S’ESCRIU I PERQUÈ
La poesía trovadoresca s’escriu en occitá, ja que va nàixer al sud de la Gàl·lia, també coneguda com Occitània, Provença o Llenguadoc, al segle XII. En aquesta época en aquest territoris no existía una única entitat política, estaba dividida en feudos que compartien una mateixa llengua, lóccità, la qual cosa va permetre que compartissin una mateixaliteratura.
La poesía nascuda en aquest lloc constituix l’origen de la poesía catalana culta, la qual adoptà l’occità com a llengua de la lírica culta pero diferents motius:
- La poesía trovadoresca va tindre un gran èxit arreu d’Europa Occidental i els poetes de les diferents terres també adoptaren la llengua
- La proximitat geográfica va afavorir les relacions politiques, comercials..entre occitania i els comtats catalans. Aquestes relacions es van consolidar amb el casament de Ramon Berengueramb Dolça de Provença.
- La similitud entre llengües catala i occitana va afavorir que l’occità pogués ser usada pels trobadors catalans
ESTÀ FETA PER SER ESCOLTADA O LLEGIDA?
La poesía trovadoresca està feta per a ser escoltada, ja que eren poemes acompanyats d’una melodía.QUI LA FA, QUI LA DIFON I DIFERENCIES ENTRE TROBADOR I POETA
La poesía trovadoresca la fa el trovador que és l’autor de poemes musicals en llengua occitana. Podira ser de classe alta o baixa. En el segon cas, es convertien en professionals i vivien d'aquest art. Per als trobadors nobles, en canvi, trobar era una distracció, un complement per a la seva personalitat . Però un trovadorno es el mateix que un poeta: Com ja he dit un trobador és un poeta cantor que crea composicions literàries i musicals. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar. El trobador és aquella persona culta, que sap de música, de retòrica, delírica…
El joglar recitava en públic els poemes compostos pels trobadors. Era d'estament social baix i es dedicava professionalment a aquesta activitat.
GRAUS PELS QUALS PASSAVA EL TROBADOR
En l’amor cortés, que es el tema principal de la lirica trovadoresca, la dama era la senyora feudal, això mostra que el trobador-enamorat ha de ser submís a la dama com si es tractés d'un senyorfeudal. La dama de la poesia trobadoresca ha de ser casada, ja que ha de tenir drets jurídics i, per tant, poder. Com que la dama era casada, el trobador havia de referir-se a ella amb un pseudònim, anomenat senyal, per no despertar les sospites del marit i dels cortesans. Per això, el trobador haurà de passar per una sèrie d'etapes fins que es converteixi en l'enamorat perfecte. Aquestes estapess’anomenen graus del trobador i són:
1. fenhedor (tímid): el trobador-enamorat no s'atreveix a dirigir-se a la dama que estima.
2. pregador (suplicant): el trobador-enamorat passa a aquesta segona etapa si la dama ha mostrat interès per ell i li ha permès que li expressi el seu amor a través de la poesia.
3. entendedor: entre la dama i el trobador- enamorat s'estableix una relació de"complicitat". Ella accepta els seus poemes de servei amorós i els seus juraments de fidelitat. A canvi, li dóna penyores del seu amor (una cinta, un mocador, un cinturó, un floc de cabells...) o diners ("aver").
4. drutz (amant): el trobador-enamorat es converteix en "drutz" si arriba a l'amor físic i total amb la dama
QUINS GÈNERES CONFORMEN LA LÍRICA TROBADORESCA
Poesia amorosa:l'amor, entès com "amor cortès", és un dels temes centrals de la poesia dels trobadors. Els subgèneres de la poesia amorosa són:
• La cançó: serveix per expressar les lloances a la dama segons les pautes de l'amor cortès, és a dir, representa la traspossició de les relacions de vassallatge del feudalisme a la poesia amorosa.
• Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i...
La poesía trovadoresca s’escriu en occitá, ja que va nàixer al sud de la Gàl·lia, també coneguda com Occitània, Provença o Llenguadoc, al segle XII. En aquesta época en aquest territoris no existía una única entitat política, estaba dividida en feudos que compartien una mateixa llengua, lóccità, la qual cosa va permetre que compartissin una mateixaliteratura.
La poesía nascuda en aquest lloc constituix l’origen de la poesía catalana culta, la qual adoptà l’occità com a llengua de la lírica culta pero diferents motius:
- La poesía trovadoresca va tindre un gran èxit arreu d’Europa Occidental i els poetes de les diferents terres també adoptaren la llengua
- La proximitat geográfica va afavorir les relacions politiques, comercials..entre occitania i els comtats catalans. Aquestes relacions es van consolidar amb el casament de Ramon Berengueramb Dolça de Provença.
- La similitud entre llengües catala i occitana va afavorir que l’occità pogués ser usada pels trobadors catalans
ESTÀ FETA PER SER ESCOLTADA O LLEGIDA?
La poesía trovadoresca està feta per a ser escoltada, ja que eren poemes acompanyats d’una melodía.QUI LA FA, QUI LA DIFON I DIFERENCIES ENTRE TROBADOR I POETA
La poesía trovadoresca la fa el trovador que és l’autor de poemes musicals en llengua occitana. Podira ser de classe alta o baixa. En el segon cas, es convertien en professionals i vivien d'aquest art. Per als trobadors nobles, en canvi, trobar era una distracció, un complement per a la seva personalitat . Però un trovadorno es el mateix que un poeta: Com ja he dit un trobador és un poeta cantor que crea composicions literàries i musicals. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar. El trobador és aquella persona culta, que sap de música, de retòrica, delírica…
El joglar recitava en públic els poemes compostos pels trobadors. Era d'estament social baix i es dedicava professionalment a aquesta activitat.
GRAUS PELS QUALS PASSAVA EL TROBADOR
En l’amor cortés, que es el tema principal de la lirica trovadoresca, la dama era la senyora feudal, això mostra que el trobador-enamorat ha de ser submís a la dama com si es tractés d'un senyorfeudal. La dama de la poesia trobadoresca ha de ser casada, ja que ha de tenir drets jurídics i, per tant, poder. Com que la dama era casada, el trobador havia de referir-se a ella amb un pseudònim, anomenat senyal, per no despertar les sospites del marit i dels cortesans. Per això, el trobador haurà de passar per una sèrie d'etapes fins que es converteixi en l'enamorat perfecte. Aquestes estapess’anomenen graus del trobador i són:
1. fenhedor (tímid): el trobador-enamorat no s'atreveix a dirigir-se a la dama que estima.
2. pregador (suplicant): el trobador-enamorat passa a aquesta segona etapa si la dama ha mostrat interès per ell i li ha permès que li expressi el seu amor a través de la poesia.
3. entendedor: entre la dama i el trobador- enamorat s'estableix una relació de"complicitat". Ella accepta els seus poemes de servei amorós i els seus juraments de fidelitat. A canvi, li dóna penyores del seu amor (una cinta, un mocador, un cinturó, un floc de cabells...) o diners ("aver").
4. drutz (amant): el trobador-enamorat es converteix en "drutz" si arriba a l'amor físic i total amb la dama
QUINS GÈNERES CONFORMEN LA LÍRICA TROBADORESCA
Poesia amorosa:l'amor, entès com "amor cortès", és un dels temes centrals de la poesia dels trobadors. Els subgèneres de la poesia amorosa són:
• La cançó: serveix per expressar les lloances a la dama segons les pautes de l'amor cortès, és a dir, representa la traspossició de les relacions de vassallatge del feudalisme a la poesia amorosa.
• Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.