Lisítrata

LISÍSTRATA

Àfrica Bauzà Garcia-Arcicollar, 1G
Dóna informació de l’obra i el seu autor en el marc de la literatura grega
Lisístrata, d’Aristòfanes, és una crida per la pau a l’igual que la crida social-major protagonisme de les dones, solidaritat-, és una crida utópica, ateses les condicions relas.
Aristòfanes (c.445-386 aC) va ser l’autor més important de l’anomenada Comèdia Antigagrega. La imatge que tenim d’Aristòfanes és alhora molt variada i molt fragmentària. Conservam d’entre les peces que va escriure, només onze, entre elles la més important i reconeguda, Lisístrata, que va culminar el período de plenitud creativa del poeta.
De l’autor, conéixem ben poca cosa, va néixer abans de 445 aC i tenia una petita propietat a l’illa d’Egina, i devia morir cap a l’any 385 aC. Nosabem amb exactitud quantes comèdies va escriure, els alexandrins tenien noticia d’unes quaranta, però almenys en va escriure el doble, pot ser més.
De les seves comèdies sabem que gairebé totes tracten i defensen un mateix tema, la pau. Especialment en quatre obres (Els acarnesos, Els cavallers, La pau i Lisístrata) on n’és el tema central.

Resumeix el contingut de l’obra
A Atenes, durant laguerra de Peloponnès , que enforntava els Atenesos i els espartans, les dones ja estan cansades de les guerres i de no poder veure als seus marits, massa ocupats per aquestes, així Lisístrata, reuneix a totes les dones de Grècia per explicar que han d’aturar el conflicto amb l’únic mitjà que tenen al seu abast: absentir-se de mantenir relacions sexuals amb els seus homes fins que no es firmi lapau. La primera reacció de les dones és de negació, consideren que allò és el millor que tenen i no están dispostes a renunciar-hi. Així i tot, acaben acceptant i juren tot i excitar als seus martis, no tenir relacions sexuals.
Les dones decideixen establir-se a l’acròpolis, on hi ha els diners, que no podrán ser utilitzats per la guerra. Intenten fer-les fora, primer amb una lluita verbal quedesprés passa a corporal, però tanmateix no ho aconsegueixen fins que arriben uns embaixadors d’Esparta per firmar la pau. Així, cada home se’n va amb la seva dona, elles felices per que la guerra s’ha acabat i ells per tornar a tenir relacions sexuals.

Personatges primaris i secundaris de l’obra. Fes-ne un retrat físic i psíquic.
Lisístrata, l’heroïna, és l’unic personatge ben caracteritzat dela peça. Lisístrata és una dona amb una forta personalitat, digna i dominant, amb molta iniciativa.
Tots els altres personatges no están definits, ni física ni psíquicament ja que l’obra no li dona massa importancia, sino que es centra en els temes principals. Així i tot, Calonice, Mírrina i Làmpito són les tres dones més importants, a part de Lisístrata, una encarregada de cada zona de grècia,al principi es creuen realment inferiors als homes, diuen que no serveixen per res i que bé anirà el futur de Grècia si depèn d’elles. De Làmpito a més, també sabem que té un bon aspecte físic. Dels homes, tans sols sabem que segueixen menyspreant a les dones i no tanmateix subestimen el seu poder fins al final.

Explica els temes de l’obra i com es desenvolupen al llarg del text
Lisístratauneix dos temes que són universals i sempre vius: la guerra i el sexe. Els temes són tractats de manera directa, sense inhibicions ni restriccions de cap mena, de fet es caracteritza per una experssió radicalment extravertida. No presenta però el sexe durant la guerra o la guerra dels sexes sino que utilitza el sexe com a arma per acabar amb el conflicte de la guerra i fa la vaga de sexe, que ésdoncs, la idea central de l’obra.
La guerra que presenta, enfronta els atenesos i els espartans a Peloponnès. És a partir d’aquesta que sorgeix el tema del sexe i la vaga, utilitzat per acabar amb el conflice. La desesperació dels homes va creixent al llarg de l’obra i la seva necessitat és fa cada vegada més present fins que finalment queda demostrat quin és el poder que té aquest damunt la...