lit.un
Páginas: 6 (1255 palabras)
Publicado: 11 de octubre de 2014
1.3. Els grans poetes llatins: Virgili, Horaci i Ovidi.
Introducció
Els romans van ser transmissors i continuadors de la cultura grega, de la qual van copiar els models i els van adaptar al seu esperit més pragmàtic. De fet, la literatura llatina comença cap a la meitat del segle III aC. L’època de plenitud des de l’any 78 aC fins al 17 dC, coincideix en part amb l’etapa de l’emperadorOctavi August (43 aC – 14 dC) i comprèn els autors més interessants i més coneguts: Catul, Lucreci, Virgili, Horaci i Ovidi.
1. La literatura llatina.
Les primeres manifestacions literàries del poble romà són de caràcter oral. Es tracta dels carmina, que ofereixen diverses mostres creatives. Les mostres literàries més antigues escrites en llatí són del segle III aC, després de la conquesta dela Magna Grècia, quan el món romà entra en contacte amb l’àmbit grec i la seva cultura. Les primeres manifestacions literàries llatines apareixen a partir del 241 aC i s’atribueixen a Livi Andrònic, un autor d’origen grec que traduí per primera vegada l’Odissea al llatí en versos saturnis.
Característiques:
a)Dependència de la literatura grega, de la qual els escriptors en calquen els modelsi
els mites.
b)Preferència per la creació didàctica més que no pas per l’estètica, a causa del caràcter pràctic del poble romà,
c)Producció dilatada en el temps.
La literatura llatina comprèn diversos períodes:
El període arcaic, (753 aC-78 aC), la voluntat d’adaptar els models de la literatura grega, especialment durant l’etapa final (entre el 241 aC i el 78 aC), que té un caràctermarcadament receptiu. Els dos autors que van contribuir més decisivament a fer possible la síntesi cultural entre el món hel∙lenístic i el romà van ser Gneu Nevi, Quint Enni. Titus Plaute, i Publi Terenci. Plaute que representa la comèdia popular i utilitza el llatí vulgar, En canvi, de Terenci, que representa un teatre més culte i més allunyat, per tant, dels gustos populars,
El període clàssic osegle d’or comprèn l’època de Ciceró (78-43 aC) i els temps
d’August (del 43 aC al 14 dC), es caracteritza per la fusió completa dels elements llatins amb els grecs i produeix els escriptors més brillants, els que han exercit una major influència en la literatura posterior. Durant la primera etapa, destaca l’obra de Marc Tul∙li Ciceró la producció historiogràfica de Juli Cèsar i el naixement dela poesia lírica, de la mà de Gai Valeri Catul L’època d’August coincideix amb l’esclat dels tres grans autors clàssics: Virgili, Horaci i Ovidi.
El tercer període, que arriba fins a la caiguda de l’imperi d’Occident (476 dC), assegura la
pervivència de la literatura llatina, amb la incorporació d’elements nous que contribueixen, sota la influència del cristianisme, a la formació de lapersonalitat d’Europa. L’anomenada etapa postclàssica o edat de plata es caracteritza per un ambient d’absoluta mediocritat artística, que només es veu alterat, per la producció literària de Luci Anneu Sèneca de qui s’han conservat nou tragèdies en les quals segueix Eurípides, i l’obra del seu nebot, Marc Anneu Lucà que en els versos de la Farsàlia expressa la seva visió tràgica i desenganyada del món,molt allunyada ja de l’ideari èpic de Virgili , el Satiricó, atribuït a Gai Petroni i L’ase d’or, de Luci Apuleu, que presenten d’una manera descarnada els clarobscurs de la vida quotidiana romana.
2. L’època clàssica
L’assassinat de Juli Cèsar, va provocar un esclat de violència, Octavi August va
impulsar un pla d’estabilització i de reforma política que va donar als romans una pau
duradora acanvi de perdre les llibertats republicanes.
August va emprendre un ampli programa per recuperar els valors tradicionals. Els poetes Virgili, Horaci i Properci van pertànyer a l’anomenat cercle de Mecenes, home riquíssim i refinat, conseller de confiança i amic de l'emperador. En canvi, els membres del cercle de Messala Corví –Ovidi, Tibul, Sulpícia–, se sentien menys vinculats a la política...
Introducció
Els romans van ser transmissors i continuadors de la cultura grega, de la qual van copiar els models i els van adaptar al seu esperit més pragmàtic. De fet, la literatura llatina comença cap a la meitat del segle III aC. L’època de plenitud des de l’any 78 aC fins al 17 dC, coincideix en part amb l’etapa de l’emperadorOctavi August (43 aC – 14 dC) i comprèn els autors més interessants i més coneguts: Catul, Lucreci, Virgili, Horaci i Ovidi.
1. La literatura llatina.
Les primeres manifestacions literàries del poble romà són de caràcter oral. Es tracta dels carmina, que ofereixen diverses mostres creatives. Les mostres literàries més antigues escrites en llatí són del segle III aC, després de la conquesta dela Magna Grècia, quan el món romà entra en contacte amb l’àmbit grec i la seva cultura. Les primeres manifestacions literàries llatines apareixen a partir del 241 aC i s’atribueixen a Livi Andrònic, un autor d’origen grec que traduí per primera vegada l’Odissea al llatí en versos saturnis.
Característiques:
a)Dependència de la literatura grega, de la qual els escriptors en calquen els modelsi
els mites.
b)Preferència per la creació didàctica més que no pas per l’estètica, a causa del caràcter pràctic del poble romà,
c)Producció dilatada en el temps.
La literatura llatina comprèn diversos períodes:
El període arcaic, (753 aC-78 aC), la voluntat d’adaptar els models de la literatura grega, especialment durant l’etapa final (entre el 241 aC i el 78 aC), que té un caràctermarcadament receptiu. Els dos autors que van contribuir més decisivament a fer possible la síntesi cultural entre el món hel∙lenístic i el romà van ser Gneu Nevi, Quint Enni. Titus Plaute, i Publi Terenci. Plaute que representa la comèdia popular i utilitza el llatí vulgar, En canvi, de Terenci, que representa un teatre més culte i més allunyat, per tant, dels gustos populars,
El període clàssic osegle d’or comprèn l’època de Ciceró (78-43 aC) i els temps
d’August (del 43 aC al 14 dC), es caracteritza per la fusió completa dels elements llatins amb els grecs i produeix els escriptors més brillants, els que han exercit una major influència en la literatura posterior. Durant la primera etapa, destaca l’obra de Marc Tul∙li Ciceró la producció historiogràfica de Juli Cèsar i el naixement dela poesia lírica, de la mà de Gai Valeri Catul L’època d’August coincideix amb l’esclat dels tres grans autors clàssics: Virgili, Horaci i Ovidi.
El tercer període, que arriba fins a la caiguda de l’imperi d’Occident (476 dC), assegura la
pervivència de la literatura llatina, amb la incorporació d’elements nous que contribueixen, sota la influència del cristianisme, a la formació de lapersonalitat d’Europa. L’anomenada etapa postclàssica o edat de plata es caracteritza per un ambient d’absoluta mediocritat artística, que només es veu alterat, per la producció literària de Luci Anneu Sèneca de qui s’han conservat nou tragèdies en les quals segueix Eurípides, i l’obra del seu nebot, Marc Anneu Lucà que en els versos de la Farsàlia expressa la seva visió tràgica i desenganyada del món,molt allunyada ja de l’ideari èpic de Virgili , el Satiricó, atribuït a Gai Petroni i L’ase d’or, de Luci Apuleu, que presenten d’una manera descarnada els clarobscurs de la vida quotidiana romana.
2. L’època clàssica
L’assassinat de Juli Cèsar, va provocar un esclat de violència, Octavi August va
impulsar un pla d’estabilització i de reforma política que va donar als romans una pau
duradora acanvi de perdre les llibertats republicanes.
August va emprendre un ampli programa per recuperar els valors tradicionals. Els poetes Virgili, Horaci i Properci van pertànyer a l’anomenat cercle de Mecenes, home riquíssim i refinat, conseller de confiança i amic de l'emperador. En canvi, els membres del cercle de Messala Corví –Ovidi, Tibul, Sulpícia–, se sentien menys vinculats a la política...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.