lite

TEMA 7
tema 7.subtema1.
TEMA VII. EL FRANQUISME (1939-1975)

Subtema 1 .- Gènesi, fonaments ideològics i naturalesa del règim franquista.

1.- La Gènesi

Durant la Guerra Civil els “nacionalistes” varen començar a legislar i anaven organitzant els territoris que ocupaven seguint els principis ideològics que els inspiraven, i que de fet eren derivats dels de Falange Española.

2.-Fonaments del franquisme.

Fins l’any 1945l’organització política del règim fou una barreja délements basats en la tradició reaccionària i antiliberal de l’extrema dreta espanyola.
Aquests elements es manifestaren en els aspectes següents:

Omnipotència de l’Estat.

El franquisme no acceptava la separació de poders, per això va instaurar un sistema que anomenà democràcia orgànica, les Cortsestaven supeditades a l’executiu, que de fet era qui nomenava els procuradors, decidia els projectes de llei.. Franco desde el començament va maniobrar hàbilment perquè cap altre persona pogués tenir un poder com per competir amb ell. Així es veu en la Llei de 8 d’agost de 1939, on es diu: “correspon al cap d’estat la suprema potestat de dictar normes jurídiques”, és una demostració de la concentracióde poders.

Protagonisme d’una minoria.

Els grups que desde el principi el recolçaren: falangistes,carlistes, alguns grups de la CEDA; varen convertir-se en el partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS (1937) i sotmesos a una autoritat única, Franco. Aquests eren els destinats a governar, juntament amb els militars. La resta de partits són suprimits, com també les eleccionsdemocràtiques. Es manifestaren les desigualtats, no tots som iguals, així es desvaloritza el paper de les dones i les minories són perseguides i considerades possibles culpables de tots els mals del país (conspiración judeo-masónica y marxista).

Exaltació del cap.

El sistema es basava en l’acumulació del poder polític en una sola persona, Franco, el qual no solament tenia el comandamentsuprem de l’exèrcit (Generalísimo), sinó també el poder polític, executiu i legislatiu com a cap d’estat i de govern. Per això tots els altres organismes eren solsament assessors del cap.
A més apareix tota una litúrgia d’exaltació de la figura del dictador, amb desfilades militars, arcs de triomf, bandes de música, braços enlaire a l’estil feixista, crits rituals (“Viva Franco, Arriba España”).
Undels punts de suport era l’Església catòlica, que legitimà des del punt de vista religiós i moral l’aixecament militar: la Guerra Civil esdevingué “cruzada”, a més Franco entrava a les catedrals sota pal.li. Aquesta relació franquisme-Església tenia el suport del Vaticà, el qual concedí el 1941 el dret de presentar els candidats als diferents bisbats espanyols.

Exaltació del nacionalismeespanyol.

La nació espanyola és “una, grande y libre”, per tant calia combatre qualsevol signe d’identitat. A Catalunya aquesta idea es palesa condemnant el catalanisme i eliminant-ne tots els ímbols. Abans que acabés la guerra, un decret d’abril de 1938 suprimí l’autonomia de Catalunya, l’Estatut i la Generalitat. Quan el 1939 Catalunya fou ocupada, desparegueren les institucions catalanes, l’ús dela senyera i la llengua catalana en l’àmbit públic.

Desconfiança de la raó.

S’exaltaren elements irracionals de la conducta, sentiments intensos i el fanatisme, moguts pels dogmes i les idees indiscutibles del cap d’estat.

Suports al règim.

Ja hem esmentat aquells que ho van fer des del començament: falange, carlistes, exèrcit i Església; però també tingué altres siuports:l’oligarquia terratinent i grups financers i industrials. Ja durant la Guerra els propietaris i els petits hisendats del nord i centre es varen orientar cap al bàndol franquista. Evidenment aquesta adhesió va sercompensada amb disposicions que obligava a tornar les terres i béns confiscats i anular la reforma agrària. També va rebre el suport d’un sector de les classes mitjanes atemorides per l’experiència...