lite

L'impossibilitat de recuperar el passat

Quan eren infants, l'Eugeni i Rosamaria es van estimar profundament: la noia, però, menys sentimental, esva casar amb un home ric perque no podia soportar la idea de viure pobrament; Eugeni, casat amb Maribel, noia benestant, s'instal.la en una torred'estiueig que es troba al costat de la Rosamaria i tracta de recuperar el passat. En veure la impossibilitat del seu propòsit, se suïcidarà al mar que estimaprofundament.
Eugeni, davant la impossibilitat de recuperar l'amor de Rosamaria i tota la innocència i plenitud infantil que representava, el jardíd'Eugeni esdevindrà més tètric, i serà el de la mort. I és que, d'ençà del fracàs, tot sembla portar-lo a la mort, a partir ja de l'aspecte físic: moltalt i molt prim, però, a més, “cada dia més escardalenc, amb el genolls més punxeguts i les galtes més begudes” (p.138). A més, a la ficció, una sèried'indicis s'assenyalen el destí tràgic: recull un gatet petit que mor, busca amb desfici els óssos d'una mona, que pensa que està enterrada al jardí... L'Aiga del mar on se suïcida, és, de fet, també una representació de la infantesa, Rosamaria quan se'n va de la torre, al final de l'estiu, es llença almar, com si s'acomiadés d'ell; també el jardiner, en acostar-se al mar sembla escoltar la veu d'Eugeni, esdevingut ja mar, fos en aquesta matèria(p.144):
“Jo em vaig quedar a escoltar el mar i era encara com si sentís ¿Guarda llavors?... Jo també havia desgranat violers... ¿Vol que l'ajudi?”