Literarura valenciana de posguerra

Patricia Pérez Piqueras

Raquel Esteban Pérez 4ºA

- Ccontext històric.

El terme postguerra es continua utilitzant per alguns com a sinònim de 'el que succeeix a la guerra civil'; la postguerra s'identifica amb l'època del general Franco, mort el novembre de 1975. Amb Franco desaparegut, també desapareix l'etiqueta.

Una llarga era de la història d'Espanya va quedarmarcada pel sistema polític; la poesia va sentir aquell influx i va haver de comptar amb ell per expressar-se, fora de forma conscient o inconscient. Poetes de postguerra, doncs, seran aquells que es van revelar entre els anys 1939 i 1975. En algun cas, el poeta va començar a publicar abans de 1939, però a aquests poetes se'ls ha de considerar com de postguerra sempre que compleixin el requisit d'havermostrat una definida personalitat en el període de postguerra, és a dir, haver arribat a la consecució d' una poesia clarament reconeixible.

Algunes opinions varien al voltant del límit de la postguerra. Per Víctor García de la Concha, des de 1948 hi ha 'nous plantejaments' en poesia; així, els últims anys de la dècada del seixanta, amb el seu irracionalisme i el seu afany imaginatiu, jano pertanyen a la' generació de postguerra '. Ramón Tamames, basant-se en l'economia del país, dirà que la fase d'estricta postguerra és la compresa entre 1939 i 1951, fase 'marcada pel signe de l'autarquia, la inflació i l'estancament'.

Alguns com Ramón Tamames analitzar les condicions polítiques, econòmiques o socials de l'Espanya de la postguerra. Pel polític, l'aïllament internacional esconsumeixi el 1946, amb el tancament de la frontera francesa i la retirada d'ambaixadors de Madrid decretada per les Nacions Unides. Pel interior, Espanya coneix un USS pitjors drames històrics; el que Thomas Merton deia epistolarment; 'la llarga nit d'Espanya'. El 1937 queda establert el partit únic, i Franco com el seu cap. De 1938 és el primer dels deu Governs de Franco i la Llei de premsa,que en el seu article sisè creava la censura prèvia.
Pel econòmic, la Guerra Civil va deixar arruïnat el país. Algunes xifres són aterridores; 'En el curs del conflicte la població activa ha disminuït a mig milió de persones, 250.000 habitatges van ser parcialment destruït, 250.000 totalment; els ferrocarrils van perdre 1.309 locomotores, 30406 vagons i mercaderies i 3.700 vagons de passatgers.Les carreteres van patir greus desperfectes; infinitat de ponts i obres de fàbrica foren destruïts.

I l'Església Catòlica? Amb tristesa i ira hem repassat un comentari de text sobre el llibre del pare Florentino del Valle, SJ, titulat 'Les reformes socials i Espanya', i publicat en 1946, on l'important no és la justícia, la llibertat o la compassió, sinó la educació religiosa deltreballador i la seva família.

Per a una església que va declarar 'Croades' a la guerra civil i que va augmentar els seus privilegis arran del Concordat de 1953, imposant ensenyament religiós a tots nivells, la justícia social no va ser problema fins després del Concili Vaticà.

Dins del fet cultural, interessen especialment algunes referències al fenomen de la poesia en la postguerra. Desd'un punt de vista família, la poesia, tant n la immediata postguerra com en el seu final, no és una exquisidesa per a la mitjana de les famílies espanyoles. El poeta, en Espanya, ha començat a escriure poemes d'amagat de la seva família, excepte en casos excepcionals. El problema que segueix a la clandestinitat del poeta és el que amenaça tot escriptor espanyol, i més al poeta; la publicació idifusió de la seva obra. A finals del règim de Franco, José Luís Abellán escrivia aquestes paraules; 'si volem que una colònia dels països desenvolupats , L'estat no tindrà més remei que interessar-se els valors propis per promoure, estimular, donar-los a conèixer fora d'Espanya, etc. No sembla que res d’això vagi a ocórrer, però, en un futur immediat, donats els problemes polítics plantejats al...