Literatura arab

LA LITERATURA ÀRAB
La literatura àrab (en àrab الأدب العربي, al-adab al-ʿarabī) és el conjunt de textos literaris escrits en llengua àrab; no és habitual que s’inclogui la literatura persa ni la literatura en llengua urdú. La paraula àrab usada per a literatura és àdab (أدب), que deriva d'un verb, àduba, que significa "ser ben educat, cortès, civilitzat".
La literatura àrab va emergir alsegle VI i de dates anteriors només se'n conserven alguns fragments. L'Alcorà (escrit de manera definitiva entre els anys 664-665) és la principal font literària de la cultura àrab i de la seva literatura.
A les darreries del segle VII, el califa Abd-al-Màlik ibn Marwan va fer de l'àrab la llengua oficial de l'administració del nou imperi; arran d'això, la literatura va desenclavar-se de laPenínsula Aràbiga i va es desenvolupar per totes les terres on s'estenia l'Islam, on l'àrab va esdevenir llengua de prestigi. Es va obrir així l'ampli camp de la literatura àrab clàssica, que va gaudir d'una gran profusió de gèneres i autors.
L'Alcorà


Manuscrit de l'Alcorà del segle XVIII
L'Alcorà va tenir una influència capital pel que fa a la llengua: l'àrab alcorànic és considerat com l’àrabclàssic i, encara que l'àrab modern se n'hagi allunyat lleugerament, segueix sent considerat el model lingüístic per antonomàsia. A més, és la font de moltes idees, al·lusions i cites i el seu missatge moral va conformar moltes obres ulteriors.
El llibre sagrat no solament és la primera obra amb una extensió significativa on s'utilitza l'àrab, sinó que també suposa un enriquiment estructural respectede les primitives mostres de literatura en aquesta llengua. Les seves 114 sures o capítols, compostes de 6236 versicles, contenen doctrina jurídica, narracions, homilies, paràboles, interpel·lacions directes a Déu, instruccions i fins i tot comentaris sobre com ha de ser interpretat i llegit el propi text. Aquest, paradoxalment, és admirat tant per les seves metàfores com per la seva claredat, untret que és esmentat explícitament al passatge 16:103.
Encara que conté parts en prosa i en vers, i fins i tot s'aproxima en ocasions a la prosa rimada, l'Alcorà és considerat al marge d'aquestes classificacions, ja que es considera que el seu text és una revelació divina, essent vist per la majoria de musulmans com etern o increat. D'aquesta percepció en deriva la doctrina de la inimitabilitatde l'Alcorà, cosa que implica que ningú pot copiar l'estil de l'obra ni tampoc intentar-ho. La llengua àrab té una amplíssima producció literària que abasta des del segle V fins a l'actualitat.
Literatura
Les mostres importants de literatura àrab més antigues són unes composicions de l'Aràbia preislàmica anomenades mual·laqat, «penjades». Aquest nom s'atribueix tradicionalment al fet que podrienhaver estat escrites i penjades dels murs de la Kaba, llavors panteó de la Meca, per haver resultat vencedores en alguna justa poètica. Això hauria permès la seva supervivència, atès que en l'època la literatura era de transmissió oral i per tant, cap suposar que la major part de la seva producció es perdés. Les mual·laqat són llargs poemes que responen a un esquema fix que després heretarà, ambvariacions, la poesia clàssica de l'època islàmica. La poesia preislàmica ha quedat en la cultura àrab com model lingüístic i literari i com exemple de valors primigenis lligats a la vida en el desert, com la cavallerositat.
Prosa

Durant el primer període abbàssida (pels voltants de 750-1000) la literatura va ser eminentment urbana; l'activitat intel·lectual va ser molt intensa i gràcies algran nombre de traduccions, la cultura àrab va rebre una important influència de les cultures persa, siriana i grega. És en aquesta època que sorgeix el corrent modernista de la poesia i que la prosa arriba a un nivell de gran esplendor, sobretot, amb l’aparició de la maqama.
Des de mitjans del 1200 l'àrab va començar a perdre terreny entre perses i turcs, els quals van fer servir cada cop...