literatura catalana- Antigona



TREBALL DEL LLIBRE DE LECTURA ANTÍGONA DE SALVADOR ESPRÍU











Assignatura: Literatura Catalana

ÍNDEX

1. Personatges (llista, la descripció d’un personatge)..........................pàg.3
2. Lloc / espai per on es mouen..........................................................pàg.4
3. Temps de tota laobra....................................................................pàg.4
4. Resum argumental.........................................................................pàg.4
5. Resum del llibre de text...................................................................pàg.5
- El teatre: tragedia............................................pàg.5
-Resum críticaliterària......................................pàg.5
6.L’autor- Àngel Guimerà...................................................................pàg.6






1. Personatges

En aquesta obra hi apareixen diferents personatges que són:
Antigona
Eurídice
Ismene
Polinices
Eumolp
Creont
Etèocles
Euriganeia
Antimedusa
Tirèsias
Consellers de Creont
Lúcid conseller
Missatger



1.1 Descripció dels personatgesEurídice: Esposa de Creont, és un personatge neutre, encara que és més negatiu que no pas positiu; és, doncs “digna” muller seva. També es mostra com intuïtiva, poc temorosa dels déus i en certa manera estulta i nècia. Fa un punt d’equilibri entre els personatges d’Euriganeia i Astimedusa.

El lúcid conseller: personatge inventat per l’autor i introduït a l’última versió, representa el punt devista d’Espriu vint-i-cinc anys després d’acabada l’obra. L’adjectiu “lúcid” és irònic. El personatge, com el seu autor, dubta, és crític i es distancia clarament dels personatges.





2. Lloc i espai per on es mouen

PRIMER ACTE: l’acció comença de tarda, dins del palau reial de Tebes, abans de l’atac a la ciutat en el qual s’enfrontaran els dos germans.
SEGON ACTE: l’acció té lloc denit, als afores de la ciutat, on jeu el cos sense vida de Polinices i on Antígona desafia la llei civil.
TERCER ACTE: l’acció té lloc de nou a l’interior del palau de Tebes, a la matinada, on es resol la trama i Antígona és condemnada. Els personatges tornen al lloc inicial.

3. Temps de l’obra
Va ser escrit l’any 1947 però no va ser publicat fins 1955. Revisat l’any 1964 i 1967. En ell mostra,que el poble no està dividit entre vencedors i vençuts. Mostra també la humilitat del savi, així com el seu amor per la cultura i la literatura clàssiques i per la pau, la justícia i la reconciliació.

4. Resum argumental
La historia d'Antígona va sobre l'enfrontament entre dos germans, Etèocles i Polinices per aconseguir el tron de Tebes. La seva germana gran intentarà evitar aquest conflicte,però no ho aconseguirà. Aquest conflicte arribarà tant lluny que al final tots tres germans moren. Etèocles i Polinices lluiten fins que tots dos es maten mútuament. La mort de Etèocles d'ells dos ocasionarà altre conflicte entre Creont i Antígona. Un cop mort el germà Creont es nomenat rei. Creont vol fer un funeral en memòria de Etèocles, però a Polinices el deixà sense cap funeral, el deixatirat al carrer, como si no valgues res. Això no li semblà be a Antígona, la qual cosa ella amb l'ajut de Eumolp enterraren a Polinices. Aquest acte els ocasionà grans problemes davant Creont. Creont condemnà a Antígona a la mort, però ella prefereix matar-se.




5. Resum del gènere i la cita
5.1 Gènere teatral: la tragèdia

Trobem que l’autor o creador de l’obra simula una mena demicrocosmos on els seus personatges es mouen sense que la seva presència la del creador aparegui en escena, l’autor s’identifica amb el personatge de la tragèdia i es posa en el seu lloc i en la seva pell
És un tema que ha fornit des de l’antiguitat fins ara, la tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del...