Literatura Catalana Trobadors

1.

Un trobador és un poeta cantor de l’edat mitjana que crea composicions literàries i musicals destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Van aparèixer a finals del segle XI al sud deFrança, Catalunya i al nord d’Itàlia. Eren majoritàriament homes provinents de diversos nivells socials, tot i que solien pertànyer a la noblesa i la cort. Això era així perquè ser trobador es consideravaun augment en la posició jeràrquica i un ofici, ja que era necessària una educació i uns estudis als quals no accedia qualsevol.

Els trobadors no es poden definir com a poetes, ja que en aquellaèpoca aquesta definició estava reservada per aquells que escrivien en llengua culta, es a dir, el llatí. Els trobadors, en canvi, utilitza ban la llengua romànica, el provençal, també anomenat occità.La literatura trobadoresca es caracteritza per la temàtica, la llengua, l’escriptura en vers i la finalitat. Eren poemes cantats en llengua vulgar per a que la població tant culta com analfabeta elspogués entendre. Els temes principals són la guerra, on es deixaven entreveure sentiments d’odi, ira.. i l’amor.

2.

- Enfurismar: Irritar. Fer posa furiós.



- Espona: Costat del llit.- Sivella: Peça de metall consistent en un marc travessat per un eix proveït d’una o més pues fixat a un dels caps d’un cinturó, a l’orella d’una sabata, etc., i per on es fa passar l’alt cap,que resta subjecte per mitjà de la pua o pues.



- Gonella: Túnica llarga cenyida a la cintura duta antigament pels homes i dones.



- Penyora: Cosa que es posa en les mans d’algú com agarantia del pagament d’un deute, del compliment d’una obligació. Ex: Li vaig deixar molts diners, i ell em donà de penyora un rellotge d’or.



2.2

Gironda: La Gironda forma part de la regiód’Aquitanià. Limita amb els departaments de les Landes, Olt i Garona i la Dordonya, tots tres aquitans, i amb el departament de Charente Marítim (Poitou-Charentes). Està banyada a l'oest per l'oceà...