literatura catalana

EXERCICIS D’EXPRESSIÓ

1.OBSERVA EL CANVI QUE ES PRODUEIX AL LLARG DE L’OBRA EN LA IMATGE QUE SAÏD I BLANCA TENEN L’UN DE L’ALTRE. QUINS EREN ELS SEUS PREJUDICIS I D’ON CREUS QUE PROVENIEN? QUINS SON ELS ESDEVENIMENTS QUE ELS HAN FET CANVIAR?

Els prejudicis I la visió negativa que tenia Blanca de Saïd provenien de la seva educació de religiositat extrema, allunyada de la vida real, educadaamb la influència de Carles, el seu pare, amb un odi profund als musulmans, mentre que Saïd desprecia a Blanca I els cristians pel seu passat tràgic on va patir els horrors de l’expulsió dels moriscos de València, en la que van morir els seus pares.
Tot això ha fet que Blanca I Saïd s’odiin entre ells I sentin menyspreu l’un per l’altre però arribarà un moment en que s’adonaran que no són tandiferents, principalment durant l’acte I on Blanca s’emociona sentint la història de la injustícia que va patir Saïd i, aleshores ell s’adona de la compassió que sent Blanca a través del seu plor. Més tard, Blanca voldrà matar a Saïd però, fracassant, es sorprendrà ja que aquest no li farà cap mal. Saïd s’enamorarà de Blanca en el moment que ella es desmaii als seus braços I els dos començaran asentir atraccions, tant carnals com tendres fins que es trobin I ho confessin tot, just abans del moment fatal on moren junts.

2.TRIA DOS DIÀLEGS I UN MONÒLEG QUE T’AGRADIN DE DIFERENTS MOMENTS EN L’OBRA I EXPLICA, PER A CADASCUN:

-QUÈ TENEN DE SIGNIFICATIU DINS EL DESEMVOLUPAMENT DE L’OBRA, ÉS A DIR: QUÈ ÉS EL QUE FA QUE L’ACCIÓ AVANCI I QUE LA SITUACIÓ CANVIÏ?
-PER QUÈ SÓN EMOCIONANTS PER ATU?

Monòleg de Saïd, escena XV, Acte primer. Aquest monòleg és un esdeveniment significatiu en l’obra ja que marca un abans i un després en els sentiments de Blanca cap a Saïd, no només per comprensió cap a la seva condició de morisc, pel seu passat tràgic i la seva injusticia sinò també perquè aquest fet marcarà els seus sentiments d’atracció cap a ell, cosa que la portarà a cometre accions quemai s’hagués plantejat i la conduirà a un destí fatal. Per tant, aquestes paraules de Saïd marcaran un canvi i un avanç en la situació de l’obra ja que a partir d’aquí, els sentiments començaran a aparèixer i amb ells, totes les accions importants de la trama. El que trobo emocionant d’aquest monòleg és la passió de Saïd per que tothom comprengui el dolor que ha suportat durant la seva infància,pretèn convèncer a tot el que l’escolta de que té raó i de que s’ha d’acabar amb la injustícia, aquest fet, commou a l’espectador ja que es sent identificat amb els sentiments d’indignació i ràbia de Saïd.




Diàleg entre Ferran i Blanca, escena IX, Acte primer. En aquest diàleg Ferran confessa a Blanca que sa mare, hauria volgut que Ferran es casés amb ella i que ell l’estimava. Blanca essobta, no s’ho vol creure, ni ho vol escoltar ja que per ella, aquests pensaments ja són pecats i Ferran esta pecant al pensar-ho. Ferran li diu que els homes han nascut per a estimar, no tan sols a Déu, sinò a les seves creacions. Aquest diàleg és important ja que Ferran és el primer que fa veure a Blanca que no és tot com li diu el seu pare, que ella no ha estat desinada a viure per Déu iestimarl-lo tota la vida, aquestes paraules crearan confussions en Blanca de les que s’enrecordarà fins que s’emocioni quan escolti la història de Saïd i això la empenyi a enamorar-se d’ell. Aquest diàles és emocionant ja que hi ha una declaració d’amor per part de Ferran, que donarà la vida per Blanca i per el seu amor, encara que no sigui correspost.

Diàleg entre Saïd i Blanca, escena XI, Actetercer. En aquesta escena, Saïd es disposa a fugir de la mort, jurant a Blanca que tornarà i que la trobarà per ser feliços. Blanca pateix per que el matin i vol que marxi ràpidament però Saïd no la vol deixar, torna i la besa. Aquest és el moment culminant a l’obra on es compleix el que l’espectador ha estat esperant desde el pricipi que és la mostra d’amor per part dels dos personatges, la mostra...