literatura catalana


SEXTINA REIVINDICATIVA

Amor, ja que m'has dit que et digui què
vull, t'ho diré ben clar: contra l'horari,
el meu desig reivindica el lleure
total, i tu i el teu desig per paga,
pujarparets d'amor pet tot ofici
i pintar de diumenge la setmana.

Ja ho sé! Tot no pot ser caps de setmana
i postes de sol. Sí, ja ho sé. I què!
Deixa'm clamar, adolescent d'ofici,
per la mort violentade l'horari
per mà d'amor. El meu desig, cap paga
no vol, si posa duanes al lleure.

Vol construir amb els amons del lleure
un recer que alliberi la setmana
de deutes amb raons de seny i paga.D'utopies possibles sap el què
millor que tu i que jo i que l'horari
que fon al primavera amb ginys d'ofici.

Veus? Sense benefici i sense ofici
que no sigui mudar treballs en lleure,
el meudesig marca el seu propi horari
a l'escorça del foc: una setmana
sense confins que oblidi el com i el què
i en els topants fressats no trobi paga.

Amor, ja ho sé que ens cal una altra paga
perviure! I que ens agrada el nostre ofici...,
i estimar d'altra gent. Però, saps què?,
el meu desig reivindica el lleure
total i consagrar-te per setmana
tant de temps que no em cap en cap horari.Da-li! Ja entenc que em parlis de l'horari
i que els teus ulls em besin com a paga
i senyal del que em deus d'una setmana
eterna sense tu..., que el teu ofici
et segresti, voraç...: no em dónalleure,
però, el desig demanant-me per què,


Amor, per què ens escapça el vol l'horari,
confina el lleure i, per ben poca paga,
amo d'ofici, ens roba la setmana?
Maria-Merçè MarçalActivitat 29 pàgina 143

Assenyala les figures retòriques que hi trobis en el poema anterior.


Anàfora

L’anàfora és una figura retòrica que consisteix en la repetició d’una o més paraules alprincipi de dos o més versos successius.

En el poema puc observar que hi ha una anàfora a la part del principi on es repeteix “per” dues vegades a la quart i cinquè vers , a la segona estrofa....