Literatura Catalana

ELOGIA UN GALANT LA BELLESA DE SA DAMANo més comparacions, vaja tot fora:alabastre, coral i perles fines,que abreviar piruns i empobrir mines,sols és gastar lo que un poeta plora!Per què cansar lo Sol i blanca Aurora,volent sempre tenir ses llums moïnes?Roses, lliris, jasmins i clavellinesvagen en mans de la pintada Flora;Què té que fer cabells, front, nas, ulls, bocaab tanta de quimera i vanesfaules,que són per a fer perdre la paciència?Alabant vostres parts, puix a mi em toca,en suma dic, per no gastar paraules,que sou, de les hermoses, quinta essència. | A UNA MOSSA GRAVADA DE VEROLABon viatge us dó Déu, monja corcada,bresca sens mel, trepada celosia,formatge ullat, cruel fisonomia,ab més puntes i grops que té l'arada.D'alguna fossa us han desenterradaper no sofrir los morts talcompanyia,quan eixa mala cara se us podriai estava ja de cucs mig rosegada.Però, si sou de vermes escapada,perquè siau menjar de les cucales,que de mal en pitjor la sort vos porta,mantinga-us Déu la negra burullada,i adéu-siau, que.m par que. m naixen alesi.m torno corb desprès que pic carn morta! |
Vocabulari:Alabastre: guix traslúcid per fer ceràmica . Piruns: sinònim de mines? .Moïnes: tristes.Flora: deessa de la vegetació .Quimera: fantasia irreal . Quina essència: la perfecció total | Vocabulari:Bresca: estructura del rusc d'abelles .Trepada: foradada .Celosia: gelosia, enreixat. Fisonomia: fesomia . Grops: nus de la fusta, gruixut . Vermes: cucs . Cucales: ocells de la família dels corbs . Burullada: granellada |
 Francesc Vicent Garcia va néixer a Tortosa entre 1579 i 1582. Vaestudiar a la Unviersitat de Lleida i fou ordenat sacerdot a Vic el 1605. Dos anys més tard se li concedí la rectoria de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, on moriria el 1623 . La seva àmplia producció poètica, sota el nom de Rector de Vallfogona, li permeté tractar els temes característiques de l'època barroca: la soledat, el desengany, el pas del temps, la mort...El conjunt de la seva obra no esva imprimir fins l'any 1703, quan l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona, precedent de l'Acadèmia de Bones Lletres, publicà un llibre seu amb el títol L'harmonia del Parnàs, amb les composicions que suposadament havia escrit ell: sonets, dècimes, romanços i "letrillas".L'estil dels seus poemes alterna l'estètica culterana (metàfores complexes, llatinismes, al.lusions mitològiques, hipèrbatons)amb l'estètica conceptista (hipèrboles, comparacions iròniques, metàfores, antítesis, jocs de paraules, polisèmies...). Així, alguns versos són d'una elegància artificiosa, floralesca i sensual, com és el cas del primer poema ; i en altres versos practica la sàtira barroca, descarnada fins a l'obscenitat i l'escatologia ("No serà persona cuerda/ni manco estimada en res/ni tampoc bon portuguès/quidirà mal de la merda"). Com que també era un entusiasta dels autors del Siglo de Oro castellà, incorpora cultismes, refranys, modismes i jocs de paraules calcats directament del castellà, el que avui anomenaríem "barbarismes".La seva obra escatològica va entusiasmar al poble, que copiava , divulgava i aprenia de memòria les seves poesies, tot i que sembla que moltes d'elles no són pas seves. Fins itot van circular algunes llegendes sobre la seva persona.Els dos poemes que tot seguit comentarem són un exemple del seu estil més refinat (el primer és d'estètica culterana) i del seu estil ("monja corcada, bresca sense mel, trepada celosia, formatge ullat, cruel fisonomia" ) més groller (el segon és d'estètica conceptista), tot i que estan basats en certes similituds estilístiques.El primer ésun elogi de la bellesa d'una dama on, amb l'excusa de "no gastar paraules", fa servir la mateixa retòrica que en tot poema de semblant objectiu, fins i tot relacionant-lo amb els mites clàssics i els tòpics més banals de la poesia amorosa. El segon, en canvi, és un atac ferotge a la lletjor d'una altra dona, jove, que ha patit la verola i li ha quedat tota la cara marcada. El primer exalça la...