literatura medieval
Jordi Sorolla Garcia
1B1
Català
28/10/14
Índex
Poesia medieval............ Pàg 3-7
Narrativa medieval....... Pàg 7-10
Teatre medieval............ Pàg 10-11
Blanquerna................... Pàg 11-12
La poesia medieval
Els segles XI-XIII
Al llarg de l’edat mitjana va tenir lloc el lent procés de formació de les llengües vulgar, lesllengües que parlava el poble i es distingeixen de la culta, el llatí. Fins al segle XI a occident només s’escrivia en llatí i l’ús de les llengües vulgars quedava restringit a l’àmbit oral. Sabem que existia una literatura popular de transmissió oral, constituïda per poemes èpics i lírics que difonien els joglars, però aquesta literatura s’ha perdut en gran mesura. A poc a poc, les llengüesvulgars van anar conquerint l’àmbit de l’escriptura. En el cas del català, els primers textos són documents de caràcter jurídic i religiós, i daten del segle XII.
La primera lírica culta escrita en vulgar que va aparèixer a Europa és la poesia trobadoresca. Aquest moviment poètic, que va sorgir al segle XX a Occitània i va exercir una influència determinant en la lírica europea posterior. Va serinnovadora en molts sentits:
S’expressa en una llengua vulgar, l’occità, que era molt més conegut.
Els poemes eren obra d’autors coneguts.
Tractava temes profans.
Feia una poesia cortesana.
Així doncs, la primera llengua vulgar que accedí a l’àmbit de la cort i la cultura fou l’occità. L’occità amb què els trobadors escrivien els seus poemes era una llengua literària, l’occità va esdevenir lallengua de l’expressió lírica en bona part d’Europa.
La poesia trobadoresca era refinada, sovint difícil, i se cenyia a normes molt estrictes que es recollien en diverses preceptives.
Per proximitat geogràfica i per vincles històrics, la relació entre Catalunya i Occitània era molt estreta, de manera que la lírica trobadoresca aviat va arribar a Catalunya. Durant el regnat d’Alfons el Cast, s’imposàentre els trobadors catalans la pràctica e compondre poemes en occità. La influència de la lírica trobadoresca fou tan important, que es va convertir en la base de la poesia culta catalana.
Els segle XIV-XV
Al segle XIV, els humanistes italians posen les bases d’una nova concepció del món que acabarà tancant l’etapa medieval. Les primeres manifestacions del corrent humanista en les lletrescatalanes apareixen en el tombant dels segles XIV i XV, i afecten sobretot a la prosa, que comença a reflectir la influència de la literatura clàssica.
En canvi, les aires renovadors de l’humanisme no arriben a la poesia catalana, que va continuar atrapada en la tradició trobadoresca i no va assimilar les innovacions dels stilnovis italians. La pervivència de la lírica trobadoresca es manifesta enla continuïtat tant dels tòpics medievals com les estructures mètriques i estròfiques. Ara bé, en aquest època la poesia catalana va iniciar un imparable procés de desoccitanització: si al segle XIV els trobadors catalans escrivien en un occità amb molts catalanismes, els del XV ja escriuen en català.
Els contactes amb Itàlia van obrir una certa via de penetració del dolce stil novo. Al principidel segle XV, la Corona d’Aragó tenia diverses possessions a Itàlia, cosa que permetia un intens intercanvi comercial i cultural entre italians i catalans. Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi tenen una mica d’influència italianitzant.
Jordi de Sant Jordi: Va néixer a València i mort, amb vint-i-cinc anys, el 1424. Pertanyent al cercle del rei Alfons, encarna la figura del poeta cavaller,emblemàtica d’aquesta època. La seva obra segueix formalment la tradició dels trobadors, però manifesta un lirisme més profund, menys convencional, que resulta nou en la poesia catalana.
Un cors gentil m’ha tan enamorat
lo cor e’ls ulls e mon fin oensament,
que nit e jorn n’estan en gran debat
qui l’amarà d’ells tres primerament
e veig tan fort a cadascun d’ells encès
que no m’hi val saber remeiar....
Regístrate para leer el documento completo.