literatura post guerra

Panorama General
En acabar-se la guerra civil espanyola (1936-1939), el panorama general català, quedà reduït al no-res, amb les institucions abolides i la llengua prohibida. Els escriptors més compromesos amb la República s’exiliaren, els qui es quedaren o bé publicaren en castellà o reduïren la seva obra en silenci o a les edicions. L’àmbit de la creació literària pròpia era un veritabledesert.
Inici de la recuperació
La situació va començar a canviar una mica a la dècada dels seixanta, tot i que el país es trobava en ple franquisme, es produïren certes escletxes d’obertura:
Revifada editorial: és creà Edicions del 62 ( és diu així per l’any que va néixer) i es publicà en català.
Creació d’un nou públic lector infantil i juvenil, a través de revistes com Cavall Fort,gràcies a la qual molt nens i nenes van començar a llegir en català.
Aparició de la Nova Cançó,( Lluis Llach, J. Manuel Serrat) enormement popular i a través del qual un bon nombre de cantants, expressaven les protestes contra el règim.
Aparició d’un bon nombre d’obres literàries de relleu.
Aquest inici de recuperació es confirmaria en la dècada dels setanta marcada per la mort del general Franco(1975), les primeres eleccions democràtiques (1977), l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia (1979). La celebració del Primer Congrés de Cultura Catalana col·laborà a establir les bases per a una futura normalització lingüística i cultural.
Autors
Llorenç Villalonga: va aportar una ironia refinada de les classes social altes i aristocràcies, de les quals ell mateix en provenia.
Va néixera Mallorca , estudià medicina i s’especialitzà en psiquiatria i acabà sent director de la clínica Mental Jesús, la seva primera novel·la, Mort de dama és una sàtira al provincialisme mallorquí de l’època. L’altre gran novel·la és Bearn o la sala de nines , es deixa entreveure una relació d’amor amagat entre Don Toni i el afillat d’aquest el capellà Joan Manyol. Són dues obres on es parla i escritica sutilment la classe social alta, on els protagonistes acaben malament per la seva situació social. Provoquen escàndol per temes que en la època no estaven ben vistos.
Mercè Rodoreda: si calgués destacar un sol novel·lista i narrador de la post guerra seria ella. Nascuda a Barcelona, va viure en el barri de Sant Gervaci. De petita la van marcar les històries que li explicava el seuavial jardí de casa : no és casual que el jardí sigui un dels motius recurrents de la seva obra . Als vint anys la van casar amb el seu oncle de trenta- quatre anys amb qui tindrà el seu únic fill . El 1939 s’exilià a França on inicià la relació entre el crític i poeta Armand Obiols. Establerts en París van fugir a peu arran de la invasió Alemanya on Rodoreda feia de modista. Quan es va morir elseu marit tornà a Espanya i continuà escrivint. Una de les seves Obres és Aloma escrita l’any 1938, novel·la psicològica i simbòlica i la Plaça del Diamant (1962) la protagonista d’aquesta obra anomenada Natàlia va evoluciona’n amb el país. Rodoreda no escriu obres autobiogràfiques però moltes d’elles corresponen amb la seva història personal. Entre les dues obres s’exilià per això ladiferencia de temps. Els elements simbòlics tornaren a ser presents en l’obra Mirall Trencat . Cal anomenar finalment els llibres de contes: Vint-i-dos contes , la meva Cristina i altres contes.
Novel·les psicològiques: és un tipus de novel·la on tot es basa a voltant dels protagonistes, aquests evolucionen, també s’utilitzen els símbols. Un dels representants són Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.Pere Calders: pot haver escrit novel·les però Pere és considerat un mestre del conte, i d’un tipus de conte molt determinat: humorístic , absurd i amb un to quotidià i casolà que potencià la comicitat. S’exilià a França una breu temporada i després se n’anà a Mèxic on s’estigué vint-i-tres anys . En la seva producció de contes cal destacar el recull Cròniques de la veritat oculta o...