Literatura Rusa

Fill de Serguei Puixkin, descendent d'una de les famílies de l'aristocràcia russa més antigues, la història de la qual es remunta al segle XII i nét, per la branca materna, d'Ibrahim PetróvitxHanníbal, un príncep camerunés capturat de petit per esclavistes al servei dels otomans i traslladat a Rússia, on es va convertir en cap militar, enginyer i noble després de ser apadrinat per Pere el Gran.Puixkin va rebre una educació literària basada principalment en la literatura i la llengua francesa, com era habitual entre l'aristocràcia russa durant el segle XIX. Lector infatigable des de petit,era admirable la seva facilitat per improvisar els seus mestres: Molière, Voltaire, Parny i els anglesos Byron i Shakespeare. Va escriure el seu primer poema als quinze anys. El 1814 ja va aconseguiruna publicació d'un dels seus poemes a la revista Le Messager de l'Europe amb la següent epístola: "A l'amic poeta".
Va realitzar els seus estudis al Liceu Imperial de Tsàrskoie Seló, prop de SantPetersburg (1811-1817), anomenat posteriorment "Liceu Puixkin" en honor seu. Va ser on va començar a escriure el seu primer poema llarg Ruslan i Liudmila, publicat el 1820 entre grans controvèrsies acausa del tema i l'estil. Després d'acabar la seva formació acadèmica es va instal•lar a Sant Petersburg i entrà a formar part de la vibrant i aspra cultura de la joventut intel•lectual de la capital, onel seu talent ja era àmpliament reconegut.
Va escriure llavors Els relats de Velkin (1830), que descriuen la vida russa, i la seva novel•la La filla del capità (1836), on reconstrueix la revolta dePugatxov. El 1833 va ser elegit membre de l'Acadèmia Russa. D'aquest últim període són les seves "petites tragèdies": El cavaller avar (1836), d'inspiració shakespeariana; El comensal de pedra )(1836), en el qual retorna al tema de Don Joan, i el cèlebre poema Cavaller de bronze (1833).
El 27 de gener de 1837, als 38 anys, Puixkin mor dos dies després de resultar ferit en un duel mantingut...