Literatura Selectiu Valencià

TEMA 1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època

Per parlar de la producció literària de postguerra (1939) hem de parlar de la nostra cultura sota el franquisme. Malauradament, la nostra llengua deixava de ser oficial, els progressos aconseguits abans de la guerra quedaren abolits: la llenguadesapareixia del panorama públic, de l’administratiu i de l’ensenyament i tornava a la clandestinitat. No obstant això, malgrat la falta d’una infraestructura editorial, en la dècada dels 50 apareix la novel·la més complexa i colpidora d’aquest període Incerta glòria de Joan Sales, que patí la censura, on es narra l’experiència de la guerra des del punt de vista dels vençuts. L’obra va estar guardonada ambel premi Joanot Martorell. Durant els anys 60 i 70 la dictadura ja consolidada, deixa una certa permissivitat, tot i que l’ambient era contrari a la normalització lingüística, apareixen els grans narradors amb obres de denúncia social. Cal destacar d’una banda, de temàtica costumista i rural: Enric Valor, L’ambició d’Aleix . D’altra, fantàstica i ciència ficció: Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit delsegon origen. També des de l’exili: Mercé Rodoreda, La plaça del Diamant i Pere Calders Invasió subtil i altres contes. O bé en recerca del temps perdut: Llorenç Villalonga, Bear

TEMA 2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor

El filòleg i escriptor alacantí Enric Valor (Castalla, 1911 - València, 2000) és un dels nostres narradors més rellevants. A mésa més, actuà en diversos camps per recuperar la nostra llengua: fou gramàtic, lexicògraf, rondallista i novel·lista. De la seua producció novel·lística, podem destacar L'ambició d'Aleix, que patí la censura i la trilogia de l’anomenat Cicle de Cassana, un poble imaginari que simbolitzava el seu poble, Castalla, en el context de Civil. En aquestes obres l’autor retrata l’oposició entre el món rurali el món urbà, també reflecteix les relacions problemàtiques entre les diferents classes socials i descriu la natura i el paisatge alacantí d’una manera realista i amb precisió magistral, sense lirisme. El seu estil es caracteritza per una gran riquesa lèxica i frases elegants, a la manera de les novel·les realistes clàssiques. No obstant això, la seua obra més coneguda són les Rondallesvalencianes on recopila i dóna caràcter literari a contes populars valencians de tradició oral i de temàtica meravellosa (dracs, bruixes...) i costumista (el nuvi aprofitós, el capellà fartó...)

TEMA 3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
Sí, és obvi, ja que Mercé Rodoreda en les seues novel·lesrealitza un profund anàlisi dels pensaments i els sentiments de les dones, que són les protagonistas, a través del monòleg interior. En les seues obres, l’autora recrea l’univers de la infantesa, que simbolitza la felicitat, front al món adult de la protagonista, que representa el patiment. Són dones marcades per les circumstàncies adverses, el desengany, el dolor i la soledat. Les seuesnovel·les estan plenes de simbolisme: en Aloma, que representa la joventut, descriu el pas d’una jove adolescent a l’edat adulta a través de la relació íntima i desgraciada amb un home madur parent seu. La plaça del Diamant, que representa la maduresa, és considerada una obra mestra de la nostra literatura on es narra la vida personal i l’evolució psicològica de la protagonista, Natàlia, amb un intens tosubjectiu, paralel·lament al fets històrics del moment: República, Guerra Civil i postguerra. Finalment, Mirall trencat, simbolitzarà la vellesa i la mort. En conclusió, es pot afirmar que Mercé Rodoreda és la principal exponent de la novel·la psicològica de la postguerra.

TEMA 4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot entorn de les novetats en...