Literatura universal.Tema 1 items i monografia d'Èdip

1. ELS MITES EN LA FORMACIÓ DELS POEMES HOMÈRICS.

La literatura occidental comença a Grècia. Juntament amb el poble hebreu ha determinat el desenvolupament cultural d'Occident. Per a l'art de la creació literària, els autors disposaven de dos instruments essencials: la mitologia i la llengua.
L'epica grega neix com a herència d'una rica tradició oral. Els temes eren mitològics, utilitzavenuna llengua arcaica i artificial amb presència d'arcaismes, usaven un sol tipus de vers (l'hexàmetre) i usaven també les fómules èpiques que facilitaven a l'auditori la comprensió de la histìoria.
La llengua grega tenia una fonètica musical, una sintaxi flexible i un lèxic ric, fent-la molt apta per al cant i facilitant l'expressió dels sentiments.
El mite era la forma a través de la qual ungrec entenia la realitat. Eren d'origen popular i anònim, i es transmetien per la via oral. Els protagonistes eren déus, les forces de la natura humanitzades; i els herois, nascuts de la unió d'un déu i d'un mortal. Es situaven en èpoques anteriors als temps històrics, i si tenien un rerefons històric, els personatges i les situacions apareixien engrandits i transformats.
Els més anticsmonuments que es conserven en llengua grega són la Ilíada i l'Odissea, atribuïts a Homer. Són el resultat final d'una llarga tradició de poesia oral. Tenen, doncs, una sèrie de característiques de llengua i estil: llengua arcaitzant i artificial, dicció formular (frases fetes repetides una i altra vegada, que evidencien la composició dirigida a un auditori, no a un públic lector), escenes típiquesexpressades idènticament en diversos versos...
Al segle VII a.C.la poesia èpica va deixar de ser cantada pels aedes i va passar a ser recitada per rapsodes amb acompanyament musical, que s'aprenien textos ja escrits de memòria. I ací es on entra Homer, poeta ce de Quíos a qui l'Antiguitat atribuí l'autoria d'ambdues obres. Ja des de l'època antiga hi hagueren dubtes sobre l'autoria, i a partir del s.XVIII es convertiren en un problema per als investigadors, conegut com qüestió homèrica. Es debateix si realment hi ha només un autor o si no són una barreja de material de diversa procedència. Actualment es considera majoritàriament que ambdós poemes presenten una organització unitària i una voluntat artística global, atribuïble a un únic autor (Homer?), que va utilitzar material d'una tradicióanterior a ell.
Més problemàtica resulta l'atribució d'ambdós poemes a un mateix autor, per les evidents diferències que apunten a que l'Odissea és bastant més recent que la Ilíada. Encara que per als qui defenen un autor únic, aquestes diferències es podrien explicar per la diferència del tema tratat (guerrer en la Ilíada, fabulós -fantàstic en l'Odissea).
La Ilíada (“les coses d'Ílion”),ofereix en vint-i-quatre cants un episodi del desé any de la guerra de Troia. El tema central és la còl·lera d'Aquiles i la llegenda de Troia. La narració es centra en els últims cinquanta-un dies del setge dels aqueus a la ciutat de Troia, sintetitzant tot el dramatisme i sentit en uns fets partint d'un conflicte moral i d'una explosió de passions. El conflicte humà sorgeix quan Agamèmnon, cap deles forces gregues, obra injustament amb Aquil·les i aquest es retira sense combatre i contempla com els seus reben durs colps de l'enemic. L'heroïcitat d'una peça d'Aquil·les s'oposa a la dels altres: ningú no és tan heroi com ell. D'altra banda, oposant-se, trobem la d'Hèctor, el gran heroi dels troians. Mentre que Aquil·les pertany al mite, l'època perduda on tot era millor, més gran i mésclarament definit; Hèctor no oblida el valor i la fama, però també té en compte les obligacions del guerrer amb els que viuen amb ell. Apareix humanitzat com a espòs i pare i és més modern que Aquil·les. Si Aquil·les representa l'heroisme personal, Hèctor ho és del deure amb la família i la ciutat.
L'acció de l'Odissea transcorre en quaranta-un dies, en els quals se sintetitzen deu anys de les...