Literatura universal

Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, quefan èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns. En general, les cançons de gesta les recitaven intèrprets professionals, mentre que les novel•les de cavalleries s'associen amb la lectura privada.Les cançons de gesta narren les proeses en combat d'herois nacionals; els fets són adaptats al gust local mitjançant la incorporació d'elements de la mitologia o la toponímia coneguts pels oients.Usen recursos per afavorir la memorització per part del joglar, com ara la repetició d'estrofes o la inclusió de fórmules estereotipades, així com apel•lacions a l'auditori per fer-lo partícip de lahistòria. Sovint el recitat s'acompanyava de dibuixos explicatius o de música per fer-lo més entretingut, o bé s'explicaven només els fragments de més èxit (que van acabar esdevenint històriesindependents, els romanços). Les estrofes eren de versos llargs, amb una rima senzilla.
Trobadors
Poetes i músics, amb un gran domini de la retòrica i de la música. Els seus poemes no eren per ser llegits,sinó escoltats. Depenien de la seva poesia, per tant, rebien un sou de les corts reials de la noblesa o dels burgesos rics. Es movien per un ambient cortesà i aristocràtic, culte i ric, propi de lacort feudal. Els trobadors podien ser de condició ben diferent, des de reis (Alfons I el Cast…) o grans senyors, per a qui trobar era una manera de passar l'estona, fins a autèntics professionals de lapoesia (Cerverí de Girona, Ramon Vidal de Besalú, etc.). Els cançoners recullen les composicions dels trobadors. Es van compilar al segle XIII, ordenats per autors i gèneres.
 Serventès moral: Blasmamals costums o abusos de determinats estaments socials, dóna preceptes de comportament, critica la degeneració dels costums dels cavallers.
 Serventès personal: Es tracta d'un atac i una sàtira...