literatura universal

1.1. Els poemes homèrics: argument i característiques

Introducció: els mites i la literatura grega


Els temes de l’antiga literatura imaginativa grega estan presos, quasi exclusivament, del tresor de llegendes i de tradicions mitològiques que des de temps immemorial conservava el poble heŀlè. La llegenda i el mite, per tant, constitueixen la font constant de la literatura grega. Per alsgrecs, el món de la mitologia contituïa una mena de prehistòria del seu país; aquells fets havien tingut lloc en un passat remot que un accident geogràfic, un monument, un culte tradicional o un llinatge unien amb el temps present. Alguns d’aquests mites tenien com a tema guerres llargues i terribles, com ara la del setge de Troia. D’altres relataven la història patètica i truculenta d’un llinatge,com ara la de Tebes, amb la biografia dramàtica d’Èdip i la fi dels seus fills Etòcles i Polinices i de la seua filla Antígona. Les aventures de Teseu i d’Hèracles (Hèrcules), les navegacions de Jasó i els seus amors amb Medea, i moltes altres invencions donaven als mites grecs una diversitat extraordinària. Al llarg d’uns vint-i-cinc segles tant la literatura com les arts plàstiques dels païsoseuropeus s’han inspirat en aquests mites i llegendes.
La mitologia grega comprén un gran nombre de relats molt diversos. D'origen popular i anònim, en un principi els mites es van transmetre sobretot per via oral. En alguns, els seus protagonistes són déus; en d’altres intervenen també humans, ben sovint dotats de qualitats, sobretot físiques, superiors a les dels seus semblants; tampoc no ésestrany que hi apareguen éssers fabulosos i monstres. Normalment, les històries se situen en èpoques anteriors als temps històrics i els fets narrats no han succeït mai. Si en algun cas es pot observar un rerefons històric, la realitat no ha estat com se’ns conta, sinó que personatges i situacions apareixen engrandits i allunyats de l'experiència de l'home comú.

Com sol ocórrer en totes lesmitologies, també la mitologia grega reflecteix una concepció del món. El mite, i això és l'important, era la forma a través de la qual un grec entenia la realitat. Amb imatges brillants, escenes espectaculars i aventures apassionants, els grecs expressaven tant realitats físiques (origen de l'Univers, moviment dels astres, fenòmens atmosfèrics, etc.) com elements antropològics (costums,tradicions folklòriques, cultes, actitud davant de la mort, etc.). El mite, per dir-ho així, venia a ser una metàfora i aquest caràcter és el que fa del mite un llenguatge universal, capaç de parlar als humans de totes les èpoques i de tots els països.
Els més antics monuments literaris que es conserven en llengua grega són dos extensos poemes èpics, la Ilíada i l’Odissea atribuïts a Homer. Ja desde l'antiguitat existiren dubtes sobre l'atribució d'aquests dos llargs poemes a un mateix autor, i a partir del s XVIII es convertiren en un problema per als investigadors, conegut com a qüestió homèrica. L'estudi de l'èpica com a poesia oral, l'evidència d'un influx oriental sobre tots dos llibres i el desxiframent del micènic apunten la possibilitat que es tractés del cap d'una escola poètica(és coneguda l'existència d'uns homèrides a Quios, un dels llocs que les fonts esmenten com a lloc de la seva naixença), que hauria aplegat material literari oral de diversa procedència refós en una primera composició, que es pot situar al segle VIII aC. Cal recordar, a més, que elspoemes homèrics no van ser compostos per a un públic de lectors, sinó per a un auditori, la qual cosa explica certesde les seues diferències amb els llibres moderns, com la voluntat de donar a cada episodi la major claredat i el major dramatisme possible i de no confrondre els oients amb altres consideracions sense interés immediat en un punt concret.
La Ilíada

En La Ilíada l’heroïcitat d’una peça d’Aquiŀles s’oposa a totes les altres en la mesura en què no arriben a poder-se-li comparar: ningú no és...