Literatura Valencià Pau - Tema 1
Lapèrdua de la guerra va provocar l’abolició de les institucions republicanes i l’eliminació dels organismes culturals. La misèria intel·lectual de la postguerra vaser una catàstrofe i va fer que tota la cultura valenciana començara a castellanitzar-se.
La majoria d’escriptors valencians es veren sotmesos apenes de presó o a l’exili. Es va originar una falta considerable d’autors i lectors, que desembocà en un manteniment fidel del model lingüístic de les normessobre la producció narrativa que s’havia signat a 1932 a Castelló. Però no es va aconseguir publicar novel·les, fins al anys 50, i així i tot, tan sols 12novel·les foren publicades fins a l’any 1972. Algunes d’aquestes presentaven un estil sentimental com ‘’L’ambició d‘Aleix’’ d’Enric Valor, inquietuds catòliques com ‘’Ila pau’’ de Miquel Adlerts o inquietuds social com ‘’La dona forta’’ de Maria Beneyto.
A partir dels anys 60, es va produir una lleugera liberalitzaciódegut a les pressions al franquisme. A la nostra literatura destacaren les novel·les psicològiques com ‘’La plaça del diamant’’ de Mercè Rodoreda i realistes com‘’Els horts’’ de Martí Domínguez. Ambdós tipus feien referència habitualment a la Guerra civil.
I va ser, a partir dels anys 1973 quan laliberalització va ser notòria amb la creació d’una nova editorial ‘’3i4’’, dels Premis Octubre i d’una nova generació d’autors, els quals no havien viscut a la guerra.
Regístrate para leer el documento completo.