Literatura Valenciana En El Segle Xix

En primer lloc, hauríem de destacar el seu felibrisme. El felibrisme és un moviment cultural dedicat a la llengua i a la cultura occitanes, amb algunes conexions als Països Catalans. Actitud meramentliterària de Frederic Mistral, aquest creu que la peça clau de la identificació amb les nacionalitats és la llengua, que és l'eix d'identificació d'un poble històric. El passat era immutable, i caliaprendre'l com un fet consumat i sense remei es resignaven a l'enyorança. La Restauració es reduïa a l'esfera de la cultura. Hi hagué un moment de polèmica entorn del designi extraliterari de laRenaixença, entre valencians i catalans del Principat: els poetes del Sud es negaven a admetre'l aquesta retracció es deu a la manca d'un empelt progressista de la Renaixença valenciana. El nostre país,poc o no gens industrialitzat aleshores, sense greus problemes de creixement econòmic, tranquil en la riquesa cíclica i previsible de l'agricultura, no sent massa ambicions de cara al dia de demà.Enfou una prova directa l'admissió, i fins i tot la consagració, del bilingüisme dins l'àmbit renaixentista. Bilingües foren, d'ençà de la seva primera convocatòria, els Jocs Florals de València, ibilingües continuen sent. Durant la Renaixença, el català fou emprat pels valencians quasi exclusivament en la poesia. Aquest estat de coses, en tant que fet i en tant que convicció, ha pesat moltíssim sobreles generacions posteriors. La Renaixença valenciana, amb l'equívoca vacil·lació lingüística essencial, va comprometre el seu esdevenidor i es distancià notòriament de la línia seguida i mantingudaal Principat. Els esforços dels escriptors valencian s del segle XX.S'han dirigit a rectificar el vici transmès pels vuitcentistes. El bilingüisme de la Renaixença responia al fet que els nostresescriptors eren, ells mateixos, bilingües. Donat el grau de castellanització, i de barreja ètnica, a què havia arribat la ciutat de València.Tots ells van escriure sempre en castellà i en català. Per...