Literatura valenciana selle xv
a. Catalunya
Crisi econòmica i social. Causes:
• Epidèmies de pesta negra
• Mort sense descendència de Martí l’Humà
• 1412 Compromís de Casp: entronització de Ferran d’Antequera, dinastia dels
Tastàmara, amb el suport del papa Luna (Benet XIII) = inici de la castellanització de
l’aristocràcia
• Revoltes antisenyorials dels camperols• Lluites entre poble pla i burgesos
• Alfons el Magnànim (1416-1458) es va ocupar bàsicament de l’expansió
mediterrània mentre governaven l’esposa, Maria de Castella, i el seu germà Joan,
rei de Navarra.
• Guerra civil catalana amb Joan II (1458-1479)contra el primogènit del primer
matrimoni d’Alfons: el príncep Carles de Viana.
Conseqüències:
• Enfonsament de Catalunya mitjans s. XV
•Joan II deixà com a hereu al tron el primogènit del seu segon matrimoni Ferran II el
Catòlic (1479-1516), que era casat amb Isabel I de Castella des de feia quatre
anys. = accentuació del procés de castellanització
b. València
Situació ben distinta
• Esdevé centre polític, econòmic, cultural i comercial de la Corona
• Notable increment de població
• Expansió econòmica i comercial
• Art:grans monuments del gòtic civil i religiós: Torres de Serrans i Quart, Palau
General, Seu i la Catedral
• Literatura: els escriptors viuen i escriuen a València; l’aparició de la impremta fou
una revolució cultural per a la difusió i producció de llibres
2. LA LLENGUA AL SEGLE XV
• Per mitjà de la Cancelleria Reial i dels escriptors que protagonitzen el Segle d’Or llengua
assoleix un estatde normalitació en tots els ambits d’ús i esdevé un model llingüistic
(fins i tot la poesia, reservada fins aleshores a l’occità).
• La trajectoria desigual dels diferents estats de la Corona catalanoaragonesa originà la
disgregació del sentiment nacional, afavorint la fragmentació dialectal.
• La integració de la Corona d’Aragó dins la monarquia hispànica comportà una
castellanització delpoder polític i social (compromís de Casp, 1412, Ferran d’Antequera,
dels Trastamara a Aragó).
• El pretigi de la llengua i la consolidació d’una consciencia de correció ideomàtic
afavoriren la reflexió sobre l’idioma i l’aparició de nombrososestudis que mostraven
l’interés per depurar l’idioma. Hi ha preocupació per establir un model de referència i
evitar les formes més dialectals.
• Aconseqüència de l’auge econòmic i cultural de València , s’estengué el terme de
llengua valenciana, reflex de l’afirmació d’una consciència de ciutadania valenciana que
contrasta amb els problemes de la resta del domini lingüístic
3.MARC HISTÒRIC
• Continuació de la poesia trobadoresca durant tot el segle XIV: model lingüístic i temàtic
de la lírica amorosa culta fins a l’obra d’Ausiàs March
•El 1323 un grup de poetes va crear a Tolosa El Consistori de la Gaia Ciència, destinat
a premiar en certàmens obres en llengua provençal per a fer ressorgir aquesta antiga
poesia.
• Poc a poc es va abandonant la llengua provençal mentre que la temàtica de l’amor
cortés continuarà més o menys present encara durant segles.
• El 1442 Alfons el Magnàmim entra a Nàpols i la cort descobreix elshumanistes italians i
especialment , l’obra de Dant Alighieri, Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio.
• En l’activa vida cultural de ciutats i corts, naixen tertúlies, certàmens i debats poètics
dedicats a diverses temàtiques.
4. POETES DEL SEGLE XIV
1. PERE MARCH:
Introducció: Pere March (1338-1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut
com a Mossén Pere March. Fill de JaumeMarch I, Senyor d'Eramprunyà, i de Guillemona
d'Esplugues.
Vida: Va lluitar al costat del seu germà ,també poeta,Jaume March II contra Pere I el
Cruel i va ser fet presoner a la batalla de Nájera pel Príncep Negre d'Anglaterra. Es va
establir a València i fou tresorer del duc reial de Gandia.Del seu segon matrimoni amb
Elionor Ripoll va néixer Ausiàs March, una de les màximes referències de...
Regístrate para leer el documento completo.