Literatura vlc 2º Bachiller

POESIA

Tendències més rellevants de la poesía en el període que va des de la postguerra fins els anys 70.

L'acabament de la guerra d'Espanya a l'any 1939 amb la instauración de la dictadura franquista va comportar la pèrdua de les llibertats democràtiques i la repressió de la cultura catalana (considerada pel règim una mostea de separatisme). Aixó produí la desintegració del circuitliterario i la clandestinidad dels escriptors, cosa que després va perpetre una reconstrucció del panorama literari.

En la poesía de les dècades dels 40 i 50 s'observen les tendencies:

• Poesia que enllaçava smb la tradición de preguerra: Però condicionada pel nou contexto, en el qual el poeta es mostra aïllat en el quefer poètic fent ús de la poesía preciosista centrant-se en l'amor, els paisajesi la reeligió. Aquest evolucionà cap a la tradició simbolista.
↳ Carles Riba, Salvador Espriu, Pere Quart.

• Poesia amb voluntat de recerca experimental: Continuava amb les iniciatives avantguardistes dels anys 20 i 30, sobretot des del surrealisme.
↳Joan Brossa, Jordi Sarsanedas.

• Poesia próxima en l'expressió i en les referències a la realitat quotidiana del moment històric que ladetermianava:
↳Poesia de testimoni de base neorealista (humanista i solidària) amb una actitut incoformista. EJ: Estellès i Sànchez-Cutillas.
↳Poesia social (intención de denúncia i antifranquista) amb una poètica militan a favor de la actualitat. EJ: Martí i Pol.
Va sorgir el fonòmen de la Nova Cançó capaç de fer arribar la denúncia al major nombre de lectors.
↳ Poesia basada enl'experiència personal. EJ: Gabriel Ferroter.


Característiques bàsiques de la poesia actual

Durant les darrers a nys de la dictadura franquista, la poesía assolí una voluntad de normalizació, recolzada pels estatuts d'autonomia i les lleis de normalització lingüística.

A partir dels anys 70, hi havien dues promocions.
• La continuitat dels poetes ja consolidats: Espriu, Estellés, Martí i Pol…
•Generació dels setenta que va renovar el genere.

Així, el llenguatge literari esdevé un instrument d'elaboració poética smb la capacitar de sugerir, ser imaginària i ambigua. La reflexión sobre la pròpia escritura, l'importància de la intertextualitat i les relacions smb la música, la pintura i el cinema, forren aspectos importante.

Directius que han presidit la lírica del segle XX:

•Poesia més narrativa: basada en l'experiència personal, amb un llenguatge natural i quotidià, per tal de fer entenedores històries amb un afegit moral. Tractava temes com la identitat, la memòria individual, les relacions amoroses, el pas del temps, el somni, la crisis de relació de l'èsser humà i la societat despersonalitzada, etc.

• Poesia intimista, metafísica o bé filosòfica: molt influida perJoan Vinyoli.

• Poesia d'expressió acurada i simbolista.

• Poesia experimental que busca potenciar noves possibilitats expressives.

• Poesia actual: poesía entesa com a resultar de l'experiència. Tendència a un lirisme autobiogràfic i amb influència de la crisi de la societat urbana.
Enfront de la societat homogeneitzadora apareix l'individu de cada dia ambs les seues petitesvivències, reflectides en versos que pretenen transmetre les emocions de l'èsser humà i mostra sovint el disconcert de l'època que viu.


Vicent Andrés Estellès

Poeta i periodista. Fou redactor en el diari "Les provincies" i va rebre el Premi d'Honor de les lletres Catalanes.

La seva obra, poc coneguda durant els anys 50 i 60, va tindre gran difusió als anys 70, dècada en que participa en totamena d'iniciatives culturals i polítiques progresistes. Joan Fuster i Eliseu Climent van programar l'esclat editorial de la seua poesia.
L'obra d'Estellés ha suposat la reorientació de la poesía catalana i valenciana amb un estil molt personal que retracta un canvi de perspectiva que es concretà en l'evolució cap al realisme dels anys 60.

Comprimís cívic del poeta:

• "Ciutat a cau...