Literatura

EL PROCÉS DE LA INVASIÓ

-La península d’Aràbia
La península d’Aràbia , és una zona de deserts envoltada de muntanyes i situada al sud-oest d’Àsia. El mar Roig la separa d’Àfrica. Aquesta zona era habitada, a principis del segle VII, per nòmades units en tribus que es desplaçaven en camells i exercien la ramaderia de xais i cabres.
-Mahoma
Mahoma, va néixer a Meca aproximadament el 570.En ser adult, sentí la crida de déu (Al•là) per combatre els pagans. Llavors es va considerar a ell mateix un profeta i missatger de la nova religió, l’islamisme, que té té alguns punts en comú amb la religió hebraica i cristiana.
-Guerra santa i expansió
Aquest nou profeta va cridar els creients (anomenats musulmans) per dur a terme la guerra santa contra els no creients i així estendre lareligió. Van aconseguir apropiar-se de la Meca i més tard conseguiren territoris com Síria, Palestina ,Egipte (antics territoris de l’Imperi bizantí),Mesopotàmia, Líbia i Armènia (al Caucas). D’aquesta forma s’unificà Aràbia.
El 661 es va establir el califat* de la familia Omeia a Síria i amb capital a Damasc. L’expansió abans esmentada va continuar el seu curs pel nord d’Àfrica i l’Orient, elsislamites arribaren fins al riu Indus i els límits de Xina.
-Els àrabs posen els peus a la Península Ibèrica

Aquesta fou una entrada pacífica, a l’est de la península ibèrica, es va acordar un pacte entre Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr amb Teodomir (delegat del govern del regne visigot de Toledo) el qual canviava terres per privilegis.Així que no es pot parlar de conquesta ,simplement elsàrabs es van establir.
El 711 es va produir el desembarcament a Gibraltar dels àrabs sota el comandament del cabdill Tàriq ibn Ziyad, i el seu cap Mussa ibn Nussayr. Derrotaren finalment els visigots amb la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete.

ETAPES
Emirat de Còrdova
L’any 756 Abd Al Rahmán I va arribar a Còrdova on establí una dinastía que va governar l’Al Andalus fins el 1031.El 773, ell mateix va crear l’Emirat de Còrdova, aconseguint així la independencia política i administrativa respecte el Califat de Damasc. Malgrat això, qui es va encarregar d’organitzar l’emirat fou Abd Al Rahmán II. La islamització va ser molt rápida.
Abd Al Rahmán III va arribar al poder el 912. Amb la intenció d’acabar amb els conflictes es va proclamar califa el 929, passant l’emirat deCòrdova a ser un califat.

Califat de Còrdova
Com ja hem dit abans Abd Al Rahmán III va establir el Califat de Còrdova. Així va aconseguir la independencia religiosa de Bagdad. Amb aquesta proclamació es pretenien dos objectius, l’un era que els omeies volien asegurar-se la posició en la que estaven. L’altra era obrir les rutes marítimes per al comerç amb Bizanci que els subministrava or.
Amitjan segle X els omeies controlaven el triangle format per Algèria, Sijilmassa i l'oceà Atlàntic. El poder d’aquest califat arribava fins al nord. Fins i tot al 950 el Sacre Imperi Romanogermànic intercanviava ambaixadors amb Còrdova.A la zona nord de la península Ibèrica els petits regnes cristians es van convertir en terres del Califat, en possessions feudals que es sotmetien al poder del califaa canvi de la pau.
Aquesta etapa va ser la més esplèndida culturalment parlant, va durar poc però, ja que al 1010 s’acabà amb una guerra civil. Aquest conflicte es va produir entre els partidaris del califa Hixam II i els successors del seu primer ministre Almansor. El califat continuà existint fins al 1031, any en que s’abolí aquest sistema de govern. Això portà a la fragmentació de l'estatomeia en regnes anomenats taifes.

Taifes
Les taifes van ser resultat de la guerra civil esmentada. Les divisions van continuar i es crearen més taifes.
Tingueren lloc altres invasions des del nord d'Àfrica (la dels almoràvits (1090-1102), els almohades (1145-1146) i els benimerins (1224). Aquestes incursions debilitaren Al Andalus i el segle XIII quedà reduït al regne nassarita de Granada....