Literatura

Josep Carner (Barcelona, 1884 Brussel•les, 1970). Pertanyia a una família petitburgesa. Als dotze anys publicà els seus primers textos en la revista "L'Aureneta", on es revelà com escriptor precoç.El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme polític, i es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta etapa col•labora a "Montserrat" i "L'Atlàntida", entre d'altres revistes.Dirigí de fet "Catalunya2 (1903-1905), "Empori" (1907-1908) i "Catalunya" (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'IEC, i col•laborà estretament amb Fabra en la fixaciói l'enriquiment de la llengua. A principis de segle s'incorporà a "La Veu de Catalunya", i hi escriví fins al 1928. Seguidor de la política de Prat de la Riba, posà en pràctica les seves consignes enarticles i en editorials. Durant la Dictadura de Primo de Rivera i la República col•laborà al diari "La Publicitat". El 1921 ingressà en la carrera consular, en la qual exercí càrrecs successivament aGènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel•les i París. Durant la Guerra Civil es posà al costat de la República i restà a Brussel•les, on es casà amb Émilie Noulet. Esrefugià a Mèxic, on professà a la Universitat Lliure. Entre la seva obra poètica destaquem Llibre dels poetes (1904), Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos (1906), Segon llibre de sonets(1907), Verger de les galanies (1911), Auques i ventalls (1914), entre d'altres. La seva poesia és aplegada i revisada al volum Poesia (1957). En teatre destaquem El giravolt de maig (1928), El Ben Cofat il'Altre (1951) i Cop de vent (1966). En prosa escriu L'idil•li dels nyanyos (1903) i La malvestat d'Oriana (1910); els articles, contes, jocs lingüístics són recollits a Les planetes del verdum(1918), Les bonhomies (1925) i Tres estels i un ròssec (1927); el 1970 escriví l'estudi literari Teoria del'ham poètic. La seva activitat com a traductor comprèn des de poetes xinesos, passant per...