Literatura

ELS POEMES HOMÈRICS: ARGUMENTS I CARACTERÍSTIQUES
En primer lloc, els poemes homèrics són aquells que foren escrits per Homer, poeta grec a qui se li atribueix les obres de l’Ilíada i l’Odissea, encara que es va polemitzar la ‘qüestió homèrica’ pels dubtes sobre l’atribució d'aquests poemes a un mateix autor.
Per un altre lloc, els poemes homèrics posseeixen característiques generals: ambduesforen compostes per a un auditori amb l’intenció d’aconseguir la major claredat i dramatisme possible, i tenen incorporada la religiositat homèrica, que dificulta la lectura al lector modern. A més a més, extingeix l’idea de que la vida humana té uns límits estrets, destacant l’obligació moral de treure’n el màxim partit. És a dir, els herois homèrics donen per suposat que la seua missió ésexercitar al límit les seues facultats humanes en l’acció; i, si així ho fan, la seua vida estarà a l’altura de tot el que s’exigeix a la seua responsabilitat, sent homes en el sentit més ple i genuí del terme. El seu convenciment és que, per ser la vida curta, han d’omplir-la de gestes, sense que això implique parèixer als déus. Per tant, les gestes personals constitueixen la meta de l’home, ques’ateny en la guerra, i per això l’heroi sap que la seua vida està destinada a ser curta. La urgència d’omplir la vida de gestes és la resposta heroica a qualsevol dubte sobre la petitesa de l’home en comparació amb els déus. En arriscar la vida, l’heroi demostra la seua estima per una cosa que la transcendeix, un ideal que els déus no poden tenir mai i que des d’un punt de vista humà té gran noblesa.Així i tot, l’esforç de l’heroi mai no obtindrà recompensa -tots els homes arriben a la mateixa fi-; i el pitjor és que es troben exactament en el mateix cas dels qui no han fet cap esforç per guanyar honor. En aquest sentit les concepcions són indiscutiblement pessimistes, quasi tràgiques.
D’altra mena, una de les característiques més atractives de l’estil d'Homer és l’ús dels símils, en quèdescriu el que veia entorn seu. En ells toca sovint temes de la vida corrent dels homes i de les dones. Encara que, les accions no se n’ixen mai del seu escenari radiant, el poeta sap suggerir discretament que no són les úniques coses que importen, i els dóna una perspectiva nova amb les seues incursions breus a altres plans de la realitat. Aleshores, el món poètic d'Homer és un microcosmos del seu móncircumdant i, a pesar de lligar-lo al passat, la seua temàtica aconsegueix introduir-hi quasi tots els aspectes de la vida que coneixia. Per consegüent, la seua visió escènica de la vida com un tot, assenyalant-ne els aspectes més significatius, el convertiren en el primer poeta universal. 
En últim terme, es destacaria que la concepció que tenia la societat grega de la moral i de la concepció del'home, servia als poemes homèrics per a narrar-los.
Punt i apart, centrant-nos a la temàtica de les seus obres podríem dir que les dos tracten generalment de la narració de la Guerra de Troia, però, és clar que cadascun en té una visió distinta; i, evidentment, la realitat no és tal com es conta, sinó que personatges i situacions apareixen engrandits i allunyats de l'experiència de l'home comú.I en aquest aspecte apareix el mite, el qual esmentaríem com la narració meravellosa situada fora del temps històric i protagonitzada per personatges de caràcter diví o heroic que, amb freqüència interpreta l'origen del món i els grans esdeveniments de la humanitat. Com que la mitologia estava íntimament relacionada amb la religió, s’ incorporà a la poesia i la tragèdia gregues, fent-se ús detemes i personatges mitològics aplicats amb molta originalitat i llibertat. Un exemple representatiu hi seria el ciclop Polifem, fill de Posidó –L’Odissea.

En primer lloc, al segle VIII a. C., s’escrigué la Ilíada. Aquesta obra reflecteix una mentalitat més moderna, tancada i intensa, davant una ciutat en un breu període de temps. Específicament es centra en la narració del setge de la...