Literatura

Els poemes homèrics: argument i característiques.
La primera civilització hel·lènica va ser la micènica (Micenes), cap al 1500 a. de
la n. e. que mantenia vincles amb una altra més antiga: la minoica (Creta). Totes
dues civilitzacions es van esfondrar cap al 1200 amb l’adveniment de l’Edat del
ferro. Micenes, bé per lluites internes, bé per la invasió dels doris, procedents de
la zona delDanubi, canvià les seues estructures de poder: la monarquia passa a
oligarquia i es consolida a Grècia l’organització de la vida comunal en polis
(ciutats-estat). Creta desapareix potser a causa de les invasions dels pobles del
mar o pels efectes d’erupcions volcàniques: tsunamis.
o Cap als segles X/IX a. de la n. e. apareix l’escriptura alfabètica grega (alfabet
dels fenicis amb l’addició deles vocals) i, gràcies al comerç amb Egipte, el
suport del papir.
La Ilíada i la Odissea són el resultat d’una tradició cultural molt llarga en terres
gregues de la qual només podem intuir l’existència, sense que concretament en
sapiem res. Així, el món d’Homer, vol ser una recreació del món micènic,
perquè, tot i que la versió homèrica de la guerra de Troia és només una
construccióliterària, no és un producte de la mera fantasia sinó que té com a
fonament la llegenda de la història llunyana.
Els grecs de l’època clàssica (hel·lens) que parlaven la mateixa llengua, cadascú
amb la seua variant dialectal, escampats en petites ciutats independents
repartides entre continents, penínsules i arxipèlags coneixien els poemes
homèrics perquè se’n recitaven llargs fragments en festivals derang divers. A
més, eren les obres de referència obligada dels grecs que rebien una educació
intel·lectual i moral, una mena d’enciclopèdia de les arts i les ciències, és a dir,
pertanyia al seu imaginari col·lectiu. La guerra de Troia, com a principi de la
seua història comuna, i la religió homèrica-olímpica com a religió única a
Grècia: els déus homèrics són fets a semblança dels homes,probablement
reflectix la vida de les corts de les monarquies jòniques del segle X.
Les contalles les transmetia l’aede, acompanyat amb la lira, o el rapsode que
recitava acompanyat d’un bastó per marcar el ritme dels versos. Comptaven amb
un amplíssim repertori de versos formularis, de fórmules de dicció i d’esquemes
narratius (p. e. l’esquema de l’hospitalitat) que permetien alrecitador-cantor
recordar i improvisar el seu cant a cada nova interpretació. Cada vegada que ho
feien era per recrear un episodi d’una història tradicional coneguda per tothom:
(l’expedició del Argonautes a la recerca del velló d’or; la llegenda tebana -Èdip i
la seua descendència-; la matèria de Troia: la guerra i el retorn dels guerrers; les
gestes d’algun heroi: Teseu, Hèracles). Perquè els temes del’èpica, la lírica
arcaica i la tragèdia provenen d’un corpus mític heretat. Només la comèdia
posava en escena arguments contemporanis i propers al públic que assistia a les
representacions.
Per a un dels festivals en què aedes i rapsodes competien entre ells, la gran
Panatenea, que se celebrava a Atenes cada quatre anys, es va fer amb tota
probabilitat la primera còpia institucional dels poemeshomèrics. Segurament,
abans del 500 a. de la n. e. el tirà d’Atenes Pisístrat va ordenar copiar-los per
fixar el text que cada quatre anys es recitava complet en el marc del festival.
1

La Ilíada
o Segurament els grecs antics van donar al poema el nom d’Ilíada perquè
van intuir que precisament en el destí de la ciutat d’Ílion (nom històric de
Troia) havia sorgit per a ells la Grèciaideal, com a conseqüència de:
La religió olímpica.
Els herois i nobles aristòcrates propers als déus.
El regne dels morts.
Els poders que determinen el destí dels homes: la guerra, la
còlera, l’obcecació i el poder de les Moires (divinitats del destí).
Els sentiments: la duresa i sensibilitat més implacables, l’amor
conjugal, amistat, compassió, dol, plany, reconciliació, alegria ...
o...