literatura

ELS ORGENS DE LA PROSA SEGLES XI a XIII. RAMON LLULL I LES CRNIQUES La primera narrativa que apareix a Europa escrita en llengua vulgar sn les canons de gesta( epopeies difoses oralment pels joglars. La ms antiga s la Canc de Roland de principis del s. XII i escrita en francs. A Catalunya no en conservem cap perqu no es va registrar cap per escrit. A finals del XII es comena a conrear a Frana elroman(el seu conjunt de narracions rep el nom de matria de Bretanya i que t com a temtica les llegendes cltiques i bretones. Aquest gnere aviat arrib a Catalunya i fou lorigen de les novella cavalleresca. Per s en la narrativa en prosa on sinicia la literatura catalana i grcies al paper de la Cancelleria Reial(rgan burocrtic creat al SXIII i que socupa de redactar tota mena de documentsadministratius en catal, llat i aragons, seguint el model de la prosa clssica llatina. En aquest moment es conreen a Catalunya dos tipus de narrativa en prosa Prosa filosfica i didctica El mxim exponent s Llull i el que pretenia era evangelitzar el major nombre possible dinfidels. Llull dna al catal la categoria de llengua literria. Les crniques narracions dels fets que protagonitzen els reis de la CoronadArag. RAMN LLULL Llull neix a Mallorca el 1232. Fins als 32 anys visqu com a membre de la Cort de Jaume I fins al 1263, moment en qu viu una experincia mstica que canvia el sentit de la seva vida i que feu que es proposs tres objectius Convertir els infidels al cristianisme. Escriure libres per a la conversi dels infidels amb la seva moralina. T mes de 265 obres. Fundar monestir per formar-himonjos. Aquests tres propsits el porta a viatjar arreu i a escriure una mplia obra en catal, llat i rab. T lhonor de ser el primer en escriure llibres de carcter filosfic, teolgic i cientfic en llengua vulgar. Destacar les segents obres Poesia Los cent noms de Du( poema religis i Cant de Ramon(autobiogrfic. Narrativa Blanquerna i Flix o Llibre de les meravelles. LES CRNIQUES Foren escrites durantles segles XIII i XIV amb la finalitat de deixar constncia dels fets histrics relatius a la conquesta de Mallorca, Valncia i lexpansi pel Mediterrani. Tenen una doble finalitat Estimular el sentiment patritic Donar un valor didctic a la narraci Les quatre grans crniques sn les segents Llibre dels feits( escrita o dictada per Jaume I el Conqueridor, que narra la seva vida. La Crnica del rei enPere( de Bernat Desclot i que es centra en les gestes del rei Pere II el Gran. La Crnica de Ramon Muntaner( que narra des del naixement de Jaume I (1208) fins a la coronaci dAlfons III el Benigne (1327). La Crnica de Pere III el Cerimonis ( explica el seu regnat i el del seu pare, Alfons III. LA NARRATIVA DELS S. XIV i XV. LA NOVEL.LA CAVALLERESCA I EL TIRANT La crisi dels valors medievals i laparicide la tradici humanstica dna lloc a una nova prosa Prosa religiosa i moral Utilitzen la literatura per difondre les seves idees religioses. Autors importants sn Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Francesc Eiximenis. Prosa humanstica Lautor ms destacat s Bernat Metge. s innovador pel seu sentit crtic, ironia, escepticisme i exaltaci de la bellesa. Propugna un retorn als clssics. La seva obra msimportant s Lo somni. Novella cavalleresca La novella cavalleresca t tot un seguit delements que obren el cam a la novella moderna La trama s ms realista i versemblant. El sentiment i la ra guanyen protagonisme. La visi del mon s ms humana. Lautor ms important de novella cavalleresca s Joanot Martorell amb la seva obra Tirant lo Blanc i lobra Curial e Gelfa dautor desconegut. JOANOT MARTORELL I ELTIRANT El Tirant s considerada una novella cavalleresca. Alerta, per, a confondre una novella cavalleresca amb la novella de cavalleries. Fem-ne un petit esquema Novel.les cavalleriesNovel.les cavalleresquesRelat en versEst escrita en prosaAventures dun heroi que encarna els ideals cavallerescos de lleialtat, fidelitat i valentiaAbandonament del tema artricAbundncia delements meravellosos i...