literatura

UN PETIT INFINIT DE FELICITAT

De vegades amb deman com he arribat aquí, envoltada de metges intentant salvar-me, a jo i a la meva petita , ho se, d'aquesta no en sortiré hi ha molta sang ja quasi no sent res, l'únic que sent es com les llàgrimes ballen al meu sostre i pensar que he sofrit tant per arribar aquí...
1 any abans...
-Mare tornaré a les dotze no m'esperis desperta- li vaig diren un murmuri.
Estava tirada al llit amb una copa de bourbon i amb un cigarret que no sabia molt bé que duia al seu interior, la mare estava molt trista des de que el pare i na Marla varen desapareixeré o morir, la policia fa temps que ja els dona per morts i ella no ho suporta.
-Veten d'aquí, tu tens sa culpa de tot fora mala filla!- Em va dir la mare desconsolada amb un to d'odi, a mi ja nom'afectaven les seves afirmacions, m'havia acostumat. Vaig obrir la porta i vaig anar cap el cotxe negre d'en Cristian, ell és la millor persona que he conegut a la meva vida, dúiem quasi tota la vida junts.
-Hola guapo!!-li vaig dir en veure'l i ell em contestar amb un peto.
-Com estas Tess?-hem va dir amb un to molt suau, m'encantava quan hem parlava d'aquella forma, era tan dolç amb mi, sabiaper el calvari que estava passant amb la meva mare, però ell sempre tenia un somriure per fer-me feliç.
-Amb moltes ganes de anar al cinema, duc 6 mesos esperant que estrenin la pel·lícula d'en Mario Casas és tan guapo!!-Vaig dir amb entusiasme, en Mario era el meu actor preferit.
-Més que jo?Impossible- Em va dir amb un somriure que et deixava sense respiració.
No vaig dir res més que unsomriure una mica nostàlgic, perquè aquesta pel·lícula em recordava molt a la meva germana Marla ella estava enamorada del protagonista, la trob tant a faltar. Em sent molt trista, les meves llàgrimes amenacen a sortir a l'exterior, però avui no pot ser.
Quan varem arribar al cinema en Cristian va anar a comprar les entrades de la pel·lícula, jo vaig anar a fer un passeig per veure les tendes que hihavia al voltant, però de sobte varen arribar uns motoristes de uns 18 anys. Estava acostumada ha veure a nois com aquests a les pel·lícules però sense que em adonàs estava mirant a un concretament era bastant guapo però quan ell em va mirar tot el meu cos es va tensar i pareixia com si entre nosaltres dos hagués corrent elèctric, mai havia sentit una cosa semblant, just aquell moment se me vaacostar.
-Hola preciosa, puges?- referint-se a la seva moto, jo no podia articular paraula, però per fi em va sortir una.
-Es clar que no, imbècil-Vaig dir intentant sonar ofesa perquè em deixàs en pau no suportava com em mirava i com somreia.
-Venga que se que mors de ganes.
-Estas sord, he dit que no- Vaig dir, em vaig donar la volta i em vaig anar cap al cinema.
-Espera, com et noms?
Eramolt ràpid, em va assolir en un tres i no res.
-Que vols? El meu al·lot me està esperant i per cert em dic “trenca cares a imbecils” i si no te'n vas ho podràs comprovar.
-Saps que ets molt graciosa? No em fas por nineta.-Em va dir amb una mirada penetrant, mentre m'empenyia contra una paret.
-I ara que? Em dius com et dius o haure de torturar-te?-Va dir amb un mig somriure, estava tremolant, nopodia dir ni una paraula, aquest al·lot em feia tornar boja.
-Jo... me... soc na Tess, ara deixem anar per favor-Li vaig dir però no se perquè però estava somrient, em posa molt nerviosa aquest noi.
-Jo soc en Hardin, encantat, sabies que tens uns ulls grisos molt estranys?
No vaig dir res més i ell va marxar. Vaig veure la pel·lícula, era molt bona però no podia aturar de pensar amb aquell noiera tan estrany i misteriós que me moria de ganes de tornar a mirar-lo als ulls, tenia la pell de gallina tan sols de pensar amb ell. Quan varem sortir de la pel·lícula en Cristian va rebre una cridada.
-Si?... Clar ho entenc... Esque ara no puc... D'acord vaig de camí... Adéu, Tess he de anar-me és urgent veten en taxi pren els doblers.
-Però que passa?-Vaig dir però ja no m'escoltava...