Literatura
Saïd : Es presentat com a capità d’un vaixell de cordaris algerians , com a morisc expulsat d’Espanya i després d’haver patit la mortcriminal dels seus pares , manifesta la voluntat de venjança envers els cristians que li han destrossat la vida. Tot i així ben aviat queda en evidència la genrositat que el caracteritzen . Valora lavalentía i l’orgull de Ferran , el patró cristià. Menysprea la vanitat i la hipocresía de Carles. I és en el tracte amb Blanca quan experimenta sentiments contraposats . de seguida li impressiona que esdigui igual que la seva mare morta i , sobretot , l’afecta el plor de la dona quan acaba d’explicar la seva història desgraciada.
Blanca: La seva mare va morir quan tenia quatre anys , Des de petitaha viscut tancada en la cel·la d’un convent . Ha perdut l’alegria i el goig de viure. Ara , de gran , vol consagrar la vida a Déu i , per això , Carles , el seu pare , la du a Barcelona per fer-semonja. L’atac dels pirates li ha fet conèixer els anomenats enemics de la seva fe i , empresonada , viu amb terror la possibilitat d’acabar com a esclava de l’harem del sultà d ‘Arge. Experimenta lasensació del suÏcidi i Carles li treu del cap, perquè és pecat. El plor de Blanca és com una escletxa emocional en el seu món interior , tan rígid i tancat. Esta enamorada d’en Saïd . Agafa un punyal i ,seguint l’exemple de l’heroïna bíblica Judit , intenta matar el pirata mentre dorm , Saïd es desperta i s’adona de la intenció de Blanca , quan el pirata la convida a matar-lo , la dona es desmaia.Carles : és el pare de Blanca , un home ric i vell . Sembla que està al servei del rei i va acompanyat d’una milícia que l’obeeix. Ha lliurat a la seva filla ,de ben petita , a un convent de monges declausura. Precisament , quan viatjaven de Mallorca a Barcelona perquè la seva filla professés en el convent del Carme , van ser atacats per uns moriscos i fets presoners. Carles manifesta un odi...
Regístrate para leer el documento completo.