Literatura

Els trobadors eren poetes del segle XII i XIII, que provenien del Sud de França, de Catalunya i el nord d'Itàlia. El seu nom prové del llatí (invenire) que significa “crear literàriament” i“trobar. Vivien gracies els acolliments i les recompenses que rebien. Pel fet de ser trobador i amb un cert prestigi literari, tenien accés a les corts, com a conseller, embaixador o partícipd'alguna empresa. D'altres pertanyien a la burgesia (prínceps, comtes, barons). Existien disputes poètiques entre aquests dos grups de trobadors amb diferents classes socials. Aquests poetesescrivien les lletres de les seves poesies i també componien la música que acompanyava la lletra en forma de cançó. Estudiaven música, poètica llatina, la composició musical o tractats sobre la lleguai l'art, entre d’altres. Reunien tres gèneres bàsicament. Els gèneres condicionats pel contingut ,és l'apartat més variat i extens. Per últim els debats entre trobadors, eren composicions enquè s'enfronten dos trobadors amb una temàtica variada. Els trobadors catalans escrivien en provençal (occità; llengua romànica) en versos i català en prosa. Entre els segles XIV i principis XVla diferencia entre aquestes dos llengües era mínima. A finals del segle XIV i durant el segle XV van aparèixer tractats per a poetes en llengua Catalana.

Enfurismar: encreuament de la basede fúria.

espona: Cadascun dels dos costats d'un llit.

Sivella: Peça de metall o d'altres materials que serveix per a unir els dos caps d'un cinturó o les dues orelles d'una sabata,consistent en un marc travessat per un eix proveït d'una o més pues fixat a un dels caps, i per on es fa passar l'altre cap, que resta subjecte per mitjà de la pua o pues. | |
  ||

Gonella: Peça de vestit que duien homes i dones, composta de cos i falda.

Penyora: Cosa que hom posa en mans d'algú com a garantia del compliment d'un deute o d'una obligació.