Literatura

1. Il·lustració i Neoclassicisme
Il·lustració.
El segle XVIII va ser anomenat el Segle de les Llums per al·lusió a la llum de la raó amb que s’intentà acabar amb el retard i la superstició dels segles anteriors.
Va ser un segle on els invents, els progressos tècnics, així com la examinació i el debat de les idees van adquirir un gran protagonisme. Aquest corrent ideològic, literari i crític varebre el nom d’Il·lustració.
Característiques:
* Predomini dominant de la raó humana sobre altres principis de coneixement.
* L’experiència i l’observació com a base de la ciència.
* L’educació com a mitjà d’alliberament de la ignorància i de la superstició.
* Visió optimista de la vida en la qual es pretén arribar a un món més just i feliç a través del progrés.
* La culturail·lustrada és, sobretot, escrita: llibres i enciclopèdies. L’obra més rellevant serà l’Enciclopèdia.
Les idees de la Il·lustració francesa van ser recollides en L’Enciclopèdia, amb l’objectiu d’il·lustrar el poble i fer-lo partícip del progrés. Així doncs, es va intentar recollir, basant-se en el principis racionalistes, tot el saber humà. Els volums dels que consta recullen la història delprogrés humà en les ciències, les arts i el pensament. Els revolucionaris judicis sobre política, economia i societat; sobre els sistemes educatius, la religió, els drets de les persones i dels pobles, van donar lloc a nombroses polèmiques i van ser l’origen de la Revolució francesa. Amb L’Enciclopèdia comencen a difondre’s les idees de tolerància, llibertat, fraternitat i igualtat entre els homes.Neoclassicisme.
Moviment estètic que correspon a la Il·lustració. Enfront els excessos del barroc, s’imposa un retorn al món clàssic i a la norma. La literatura ha de tindre un fi didàctic i servir per a difondre les idees del moment. Com a conseqüència, es va desenvolupar una literatura reflexiva i amb gran sentit crític. L’artista haurà d’obeir unes regles establides, imitant així lescaracterístiques de les obres perfectes reconegudes. Així es farà amb les obres dels clàssics grecollatins o dels italians del Renaixement.
Es prescindeix del sentiment i tot serà simple, natural i raonable. Com a conseqüència d’això, les obres pictòriques, escultòriques, arquitectòniques i literàries d’aquell període sols assoleixen una bellesa formal i resulten “fredes”, poc commovedores. Entre elsartistes d’aquella època trobem: Escriptors com Rousseau i Voltaire, pintors com Goya, i musics com Mozart.

Els gèneres literaris
L’imitat l’esperit per les regles i obligat a renunciar a l’expressió de sentiments íntims apassionats, la literatura d’aquest període va aconseguir escàs nivell en l’àmbit europeu. Es va utilitzar principalment la crítica i la sàtira, així com l’assaig dirigit a matèriescom la política, filosofia, ciència i religió. L’assaig va ser el gènere literari preferit dels Il·lustrats, amb el qual sotmetien la societat de la seua època a la crítica.
El teatre es va caracteritzar per l’adopció de la regla de les tres unitats (acció, lloc i temps), per l’exclusió de tot allò imaginatiu, fantàstic i misteriós i per una separació entre allò còmic i allò tràgic.
En poesiapredominaren temes pastorils, anacreòntics (exaltació de plaers com l’amor, la bona taula, el vi, el descans en el camp) o filosòfics: res que deixe translluir la intimitat.
Amb l’excusa que la ficció s’oposa a la realitat i que la novel·la és pura ficció, els il·lustrats van considerar aquest gènere poc seriós i perjudicial per als lectors. Critiquen el fet de caure en la seua inversemblança, peraixò prefereixen les novel·les que adopten les formes de memòria o de cartes.
Escriptors neoclàssics
En l’assaig, Montesquieu, amb profunds coneixements polítics, jurídics i científics. Va elaborar la teoria de la separació dels poders de l’Estat (legislatiu, judicial i executiu).
En novel·la, Voltaire, un dels intel·lectuals del segle XVIII més influents d’Europa. Defensa la tolerància, el...