liuyhiugh
Páginas: 2 (395 palabras)
Publicado: 8 de abril de 2014
Escuma de mar
Una pipa d'escuma de mar amb broquet d'ambre.
L'escuma de mar és un mineral blanc de baixa duresa. Pot ser marcada amb l'ungla (duresa 2 en l'escala de Mohs), té una estructuraporosa i fractura concoïdal. La seva fórmula química és H4Mg2Si3O10 (hidrosilicat de magnesi).[1][2]
La producció més important se situa a l'Àsia Menor , a Turquia, a les planes d'Eskişehir situadesentre Ankara i Istanbul.
Sepiolita[modifica | modifica el codi]
El nom científic de l'escuma de mar és el de sepiolita , degut a E. F. Glocker. Encara que es troba, sovint, associada també a lamagnesita.[3][4]
Usos[modifica | modifica el codi]
L'ús principal de l'escuma de mar consisteix en la fabricació de pipes i portacigars., generalment amb talles molt elaborades. La producciótradicional d'aquests productes estava centralitzada a Viena (Àustria).[5] Des del 1970 Turquia va prohibir l'exportació de mineral en brut i els artesans austríacs varen desapareixer gairebé del tot.Referències[modifica | modifica el codi]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escuma de mar Modifica l'enllaç a Wikidata
Jump up ↑ Charles Dickens. Household words. Bradbury &Evans, 1853, p. 234– [Consulta: 9 febrer 2011].
Jump up ↑ William Phillips. An elementary introduction to the knowledge of mineralogy: including some account of mineral elements and constituents;explanations of terms in common use; brief accounts of minerals, and of the places and circumstances in which they are found, 1816, p. 42– [Consulta: 9 febrer 2011].
Jump up ↑ James D. Dana. A System ofMineralogy Comprising the Most Recent Discoveries, 1854, p. 1– [Consulta: 31 juliol 2011].
Jump up ↑ Henry William Bristow. A glossary of mineralogy. Longman, Green, Longman, and Roberts, 1861, p. 224–[Consulta: 31 juliol 2011].
Jump up ↑ John Timbs. Hints for the table: or, The economy of good living [by J. Timbs.]. Kent and Co., 1859, p. 143– [Consulta: 9 febrer 2011].
Categoria: Minerals...
Una pipa d'escuma de mar amb broquet d'ambre.
L'escuma de mar és un mineral blanc de baixa duresa. Pot ser marcada amb l'ungla (duresa 2 en l'escala de Mohs), té una estructuraporosa i fractura concoïdal. La seva fórmula química és H4Mg2Si3O10 (hidrosilicat de magnesi).[1][2]
La producció més important se situa a l'Àsia Menor , a Turquia, a les planes d'Eskişehir situadesentre Ankara i Istanbul.
Sepiolita[modifica | modifica el codi]
El nom científic de l'escuma de mar és el de sepiolita , degut a E. F. Glocker. Encara que es troba, sovint, associada també a lamagnesita.[3][4]
Usos[modifica | modifica el codi]
L'ús principal de l'escuma de mar consisteix en la fabricació de pipes i portacigars., generalment amb talles molt elaborades. La producciótradicional d'aquests productes estava centralitzada a Viena (Àustria).[5] Des del 1970 Turquia va prohibir l'exportació de mineral en brut i els artesans austríacs varen desapareixer gairebé del tot.Referències[modifica | modifica el codi]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escuma de mar Modifica l'enllaç a Wikidata
Jump up ↑ Charles Dickens. Household words. Bradbury &Evans, 1853, p. 234– [Consulta: 9 febrer 2011].
Jump up ↑ William Phillips. An elementary introduction to the knowledge of mineralogy: including some account of mineral elements and constituents;explanations of terms in common use; brief accounts of minerals, and of the places and circumstances in which they are found, 1816, p. 42– [Consulta: 9 febrer 2011].
Jump up ↑ James D. Dana. A System ofMineralogy Comprising the Most Recent Discoveries, 1854, p. 1– [Consulta: 31 juliol 2011].
Jump up ↑ Henry William Bristow. A glossary of mineralogy. Longman, Green, Longman, and Roberts, 1861, p. 224–[Consulta: 31 juliol 2011].
Jump up ↑ John Timbs. Hints for the table: or, The economy of good living [by J. Timbs.]. Kent and Co., 1859, p. 143– [Consulta: 9 febrer 2011].
Categoria: Minerals...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.