lkn-lkn
PRÀCTIQUES 1, 2 I 3 DE CLASSE
HISTÒRIA DE L’ART
Marta Gladys Galocha Munt
2n Batxillerat C
Història de l’art
Curs 2013-2014
PRÀCTICA 1 DE CLASSE : Hold Your Horses, anomenat 70 Million
Leonardo da Vinci, L’últim sopar (1495 – 1497)
Sandro Botticelli, La Nascita di Venere (1485-87)
Rembrandt, Anatomische les van Dr. Nicolaes Tulp (1632) Hans Holbein der Jüngere, Porträt des Heinrich VIII (1534-1536)
Johannes Vermeer, Het meisje met de parel (1665)
Théodore Géricault, Le Radeau de la Méduse (1818-1819)
Jacques-Louis David, La Mort de Marat (1793)
Michelangelo, Creazione di Adamo – en la Capilla Sixtina – (1510)
René Magritte, Le fils de l’homme (1964)
Piet Mondrian, Composition (1914– 1944)
Frida Kahlo, Autoretrato (1926 – 1954)
Pablo Picasso, Retrat de Dora Maar aseguda (1937)
Edvard Munch, Skrik (1893 – 1910)
Vincent Van Gogh, L’orella tallada (1889)
Andy Warhol, Marilyn Monroe (1967)
Autor desconegut, Gabrielle d’Estrées et une de ses soeurs (1594)
Giovanni Cimabue, Maestà di Santa Trinitá (1285-1286)Caravaggio, Salomè con la testa del Battista (1608)
Édouard Manet, Olympia (1863)
Eugène Delacroix, La Llibertat guiant al poble (1830)
Otto Dix, Portrait of the Journalist Sylvia von Harden (1926)
Gustav Klimt, Der Kuss (1907-08)
Marc Chagall, La Mariée (1950)
Diego Velázquez, Les Menines (1656)
Vincent Van Gogh, Els Girasols (1880)
PRÀCTICA 2DE CLASSE
LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
Durant el segle III es va iniciar una greu crisi que va afectar tota la societat romana. Les causes d’aquesta crisi són molt diverses i seguidament esmentarem algunes:
-Inseguretat a les fronteres, els camins i les ciutats.
-Atacs dels pobles germànics.
-L’exèrcit va guanyar poder.
-Els generals de l’exèrcit deposaven i nomenaven emperadors.
-Mancad’esclaus.
-Disminució de la producció agrícola.
-Escassetat d’aliments.
Estancament dels comerços i de l’artesania.
-Alça de preus.
-Augment dels impostos.
-Empobriment de la població.
-Revoltes socials.
-Abandonament de les ciutats.
-Emigració al camp.
La divisió de l’Imperi romà va aportar una crisi. Tot el poder de l’imperi es va repartir entre quatre persones:Tetrarquia.
Dioclesià va dividir l’imperi en dues parts, la d’Orient i la d’Occident. En cadascuna hi governaria un emperador August, al qual es donaria un tractament diví, amb l’ajuda d’un Cèsar, que el succeiria en morir l’emperador. L’any 395, a la mort de Teodosi, l’imperi va ser dividit entre els seus fills: l’Imperi d’Orient per Arcadi i l’Imperi d’Occident per a Honori. L’Imperi d’Occidentestava ja en decadència, en canvi l’Imperi d’Orient vivia una etapa d’esplendor.
D’altra banda trobem la invasió dels pobles germànics, els que la relació entre els pobles germànics i Roma va ser diversa. Hi va haver llargs períodes en els quals mantenien relacions pacífiques i comercials. Però també van mantenir llargues guerres amb Roma. Atacaven per sorpresa, saquejaven i destruïen ciutats.L’any 476 els bàrbars van destituir el darrer emperador d’Occident. Al llarg del segle V, els pobles germànics es van instal·lar a les terres d’Occident i hi van fundar regnes independents. L’Imperi Romà d’Occident va desaparèixer, en canvi l’Imperi Romà d’Orient o Imperi Bizantí es va mantenir mil anys més. L’any 476 posa fi a l’Edat Antiga i marca el començament de l’Edat mitjana.
Sens dubte el tretmés definitori dels germànics és la llengua, ja que el concepte és abans que res etnolingüística. No obstant això, encara que les llengües germàniques antigues eren properes entre si, els germànics no parlaven la mateixa variant, sinó varietats diferents derivades del proto-germànic.
No tenien alfabet (el rúnic dels escandinaus s'usava només per a fins religiosos), per la qual cosa no...
Regístrate para leer el documento completo.