llei de hooke

Certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors que tingué lloc per primera vegada l'any 1324 i que continuà fins vers el 1484. Concorreguts permolts catalans (entre d'altres Joan Blanch, Bernat de Palaol, Lluís Icart i Guillem de Masdovelles) i després d'algunes temptatives, el 1393 el Consistori de la Gaia Ciència s'instaurà a Barcelona gràciesa les gestions de Jaume March i Lluís d'Averçó; els reis Martí I i Ferran I protegiren la festa, que se celebrà fins al segle XV i en la qual participaren amb seguretat Gilabert de Pròixita i Guillemde Masdovelles, i probablement Andreu Febrer. D'altra banda, cal esmentar els dos parlaments que Felip de Malla pronuncià a la festa de 1413 i sobretot les dades que conté l'Arte de trobar, redactatel 1423, d'Enric de Villena, que intervingué en els certàmens catalans durant el regnat de Martí I.

Interrompuda la tradició, aquesta no tornà a ser represa fins a la instauració dels Jocs Floralsde Barcelona (1859). Fou sobretot gràcies a la iniciativa d'Antoni de Bofarull (articles al Diario de Barcelona de 1854) i també de Víctor Balaguer (a la Violeta de Oro el 1851) que es portaren aterme. El primer consistori (Bofarull, Balaguer, Joan Cortada, Josep Lluís Pons i Gallarza, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Miquel V. Amer) aconseguí l'aprovació de l'Ajuntament deBarcelona (març de 1859) i establí les primeres bases del certamen (lema: Patria, Fides, Amor, corresponent als tres premis ordinaris, cos d'adjunts i mantenidors, títol de Mestre en Gai Saber, etc). Elprimer diumenge de maig de 1859 se celebrà la primera festa dels Jocs Florals de Barcelona. Si bé fou rebuda amb escepticisme o fins amb clares mostres de desaprovació per part d'alguns elementscatalanistes (que la consideraven un anacronisme), molts d'ells acabaren integrant-s'hi (és el cas, conegut, de Frederic Soler i el seu grup).

La llarga vida de l'entitat fa que es puguin marcar diverses...