llei de proust

Els maies són una civilització mesoamericana precolombina que va tenir el seu apogeu segles abans de l'arribada espanyola a Amèrica i que avui dia, tot i no estar organitzada com a estat, encara manté viva la seva cultura entre els indígenes de totes aquelles zones que abastava. En tractar-se d'una civilització mesoamericana, aquestes zones són el sud de Mèxic (especialment la península delYucatán), Guatemala, Belice i les regions més occidentals d'Hondures i El Salvador; és a dir, a grans trets, la meitat nord de Centreamèrica.

Tot i l'existència, com és natural, de civilitzacions i cultures protomaies, no es parla d'una civilització maia estructurada com a tal fins al segle III d.C. i la desaparició d'aquesta es data al segle XV amb l'arribada dels conqueridors europeus. Com s'hadit abans, però, és important considerar aquesta segona data com a fi de la civilització maia i no pas del poble o la cultura que encara perviuen avui dia (a la península del Yucatán a Mèxic es calcula que més del 35 % de la població parla llengua maia).

La civilització maia és coneguda per ser una de les més avançades a nivell cultural (especialment en el camp de les matemàtiques i l'astronomia)de tota l'Amèrica precolombina, fins al punt de superar en alguns coneixements als propis conqueridors europeus. Els maies mai van ser un poble homogeni, sinó que l'anomenat Imperi maia consistia en un seguit de ciutats - estat independents, tot i que amb similituds culturals, polítiques i socials. Això és fruit d'un passat comú, ja que tots els pobles maies compartien fortes influències del'antiga cultura olmeca (considerada la "cultura mare" de Mesoamèrica). Com és natural, el període de més influència olmeca serà el de la gènesi de la civilització, anomenat "període preclàssic" que acaba al segle III, a partir del qual parlem ja pròpiament de civilització maia (període clàssic). En aquest període es desenvolupa la llengua maia i s'adapta dels olmeques l'escriptura jeroglífica i elsistema de numeració.

Els maies eren una societat amb una forta estratificació social, on la noblesa i el sacerdoci ocupaven els estaments més elevats i vivien dels tributs pagats per les classes populars, majoritàriament agricultores. També era una societat esclavista, essent aquests en la seva majoria presoners de guerra (les ciutats - estat estaven en constant guerra entre elles), delinqüents iorfes. La religió ocupava un paper central en la vida de les comunitats i el màxim càrrec sacerdotal de cada ciutat tenia tanta o més importància que el seu equivalent nobiliari. Es tractava d'una religió politeista, naturalista (els déus eren fenòmens atmosfèrics i elements naturals) i dualista, on la divinitat tenia tant els seus representants bondadosos com malvats. De fet, l'element méscaracterístic i majestuós de les ciutats maies són les seves piràmides esglaonades, usades com a cementiris i a dalt de les quals s'hi trobava el temple. La raó d'aquestes construccions és doble: d'una banda, que el lloc de culte estigués tan a prop com fos possible del cel i per tant, dels déus i d'altra, sobrepassar l'altura de la selva i ser un element fàcilment identificable i alertador des de lallunyania. També en aquestes piràmides - temple es realitzaven els rituals i sacrificis (animals i humans) que han passat a formar part de l'imaginari popular.

Les piràmides - temple són la màxima expressió d'una arquitectura impressionant, més encara tenint en compte l'endarreriment tecnològic en aquest camp (no s'ha demostrat que disposessin d'eines de metall, politges i rodes) que només podiasustentar-se sobre la disponibilitat de la força humana pròpia d'una societat esclavista (com la construcció de les piràmides egípcies). Els maies també construïren edificis monumentals d'arquitectura civil com ara palaus i els materials més usats eren la fusta i la pedra, especialment calcària. És curiós també a nivell urbanístic el disseny de les ciutats, totalment adaptades a la topografia...