Llei serveis socials de navarra

ELS SERVEIS SOCIALS I L’ASSISTÈNCIA SOCIAL A L’ESPANYA DE LES AUTONOMIES

COMUNITAT FORAL DE NAVARRA

1-Anàlisi de les competències en matèria de serveis socials i assistència social de la Comunitat Autonòmica objecte del treball: tipus de competència i abast d’aquesta competència. Fonamentar-ho d’acord amb els articles concrets de la Constitució espanyola i del corresponent Estatutd’Autonomia

Amb la instauració del sistema democràtic, la Constitució Espanyola va posar de manifest la necessitat d'implantar sistemes públics de protecció social que donessin sentit a la configuració d'Estat Social que així definia a Espanya en l'article 1. En el nou marc jurídic on es van desenvolupar aquests serveis (principalment destinats a protegir els grups més desfavorits) s'explica que són elspoders públics qui han de fer aquesta funció i es va establir una sèrie de drets de caràcter universal per a tots els espanyols en raó de la seva ciutadania.

En concret hi ha tres articles a la Constitució que parlen d'aquests drets a la protecció social. Són els articles 50, 41 i 148. No obstant això, tan sols l'article 50 cita expressament els serveis socials (i està enfocat exclusivament a latercera edat). L'article 41, recull un mandat dirigit als poders públics per mantenir un sistema de Seguretat Social, que ha de garantir l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat. D'altra banda, l'article 148 atribueix a les comunitats autònomes, entre altres, la possibilitat d'assumir competència exclusiva en matèria d'Assistència Social.

Altresreferències menys explícites són els articles 14 i 9.2 que parlen del dret a la igualtat. També les referències a determinats segments de població, possibles destinataris dels serveis socials, que es troben en els articles 39, 42, 48, 49 i 50, i l'article 10 que fa referència a la Declaració Universal de Drets Humans i altres tractats internacionals ratificats per Espanya.

Per tant, la Constitucióespanyola marca dos punts bàsics en aquest sentit: el dret social dels ciutadans a la protecció social i l'articulació de competències en matèria d'Assistència Social en el marc de l'Estat de les autonomies (l'opció voluntària de l'assumpció de competències, va originar un sistema d'autonomia "a la carta", en què cada comunitat autònoma va dissenyar l'abast del seu propi àmbit).

En el cas de laDiputació Foral de Navarra, constituïda a l'empara de l'art. 143 de la Constitució, el 1979 van ser elegits per sufragi universal el Parlament Foral i la Diputació Foral. L'any següent es va iniciar el procés de negociació d'un pacte que renovés el marc jurídic i institucional de Navarra, que va concloure amb la promulgació el 1982 de la Llei Orgànica de Reintegración i Amejoramiento del Fuero deNavarra (LORAFNA). Aquest es pot considerar actualment el marc essencial del Dret Públic de Navarra. El Amejoramiento significa l'actualització del règim foral i aprofundeix el dret d'autogovern.

Una de les característiques especials de Navarra és que el sistema tributari es regeix per un règim peculiar dins del sistema autonòmic de l'Estat, que té el seu fonament en raons històriques. El ConveniEconòmic regula l'autonomia financera de Navarra dins d'Espanya i arrenca de la Llei Paccionada de 1841, mitjançant la qual el Viejo Reino es va incorporar a l'estructura de l'Estat conservant la seva capacitat per establir els seus propis tributs. El País Basc també té el seu propi sistema de tributació.

Segons l'article 44.17 de la Llei Orgànica de Reintegración i Amejoramiento del Règim Foralde Navarra, Navarra té competència exclusiva en el que es refereix a la matèria d'Assistència Social. Tot i no contemplar referències al terme de “serveis socials” a la Llei de Amejoramiento, es poden entendre aquests des d'una interpretació àmplia de la Llei Paccionada de 1841 i les matèries administratives sorgides amb posterioritat a la llei.

La Llei Foral 14/1983, de 30 de març, de...