Lleida musulmana

El seu nom àrab fou Làrida (Lārida) a la riba del nahr al-Seghire antic Secoris. No se sap la data exacta en que fou conquerida però ho fou després de Saragossa i de Tarragona, que s'havien sotmèssense lluita. Segons al-Razí la regió de Làrida fou objecte de saqueig i devastació per part dels francs al segle VIII i pels hispanii emigrats a França.
Fou capital d'un districte (amal) de la MarcaSuperior (al-Thaghr al-ala) del que depenien altres viles i un gran nombre de castells i fortaleses. Estava situada en una plana fèrtil i rodejada de jardins i horts i una de les seves principalsfonts de riquesa eren les plantacions de lli d'alta qualitat, que es venia per tota la Marca. Al riu es trobava or; el districte incloïa les planes que anaven fins al Cinca (Nahr Zaytun) amb oliveres ivinyes; nombroses explotacions agrícoles (diya) tenien terres per cereals i per pastures. Totes les entitats rurals (daya) posseïen una torre de vigilància fortificada (al-burdj) amb galeriessoterrànies on la població es podia refugiar en cas d'atac.[5] Era punt de pas obligat en la ruta militar cap a la Marca Superior i element important en el sistema defensiu. Fou governada per valins ambatribucions militars, i a causa de la seva llunyania de Còrdova sovint l'autoritat de l'emir hi fou nominal. Els Banu Qasi d'un costat, els Banu Tawil de l'altra, i els Tugibites ocupan la història de laregió durant els segles IX i X.
Ismail ibn Musa ibn Musa ibn Qasi va reconstruir i fortificar Làrida el 883/884. Els seus fills van haver de lluitar des del 890 contra Muhammad al-Tawil d'Osca que elsdisputava laBarbitània (Barbastre i Llitera a la Ribagorça).
L'any 942 una ràtzia hongaresa travessà saquejant els comtats carolingis, en especial els comtats de Besalú i Girona,[6] arribaren a lesportes de Barcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat andalusina de Làrida, on foren derrotats per l'exèrcit musulmà[7] i en la seva fugida per traspassar els Pirineus van ésser...