Lleis antisemites
Els alemanys després de presentar la seva campanya dels 25 punts, accedeixen finalment al poder al 30 de Gener de 1933. Sent al poder començaran a realitzar les promeses quehavien fet abans de pujar al poder, sobretot les que implicaven al poble jueu. Les lleis que imposarien serien anomenades com a Paràgraf Ari, i s’utilitzarien per excloure els jueus i els no aris. Ambl’argument del Paràgraf Ari, van ser expulsats de diferents organitzacions, professions i sectors de la vida pública.
La primera d’aquestes lleis per prendre els drets als jueus va ser promulgada el 7d’abril del 1933, i es va anomenar Llei de la Restauració de la Administració Pública, que decretava que als funcionaris i treballadors jueus i als qui eren considerats políticament “poc fiables” serienprivats de participar en l’administració pública. A l’Abril també es va prendre també la decisió de limitar el nombre d’estudiants jueus de les escoles i universitats alemanyes. Al mateix mes unaaltre llei va reduir l’activitat jueva en les professions mediques i legals. Lleis i decrets posteriors van limitar el reembossament que podien obtenir els metges jueus de l’assegurança de salut dental.A Nuremberg, a la reunió anual del partit celebrada al Setembre del 1935, els líders nazis van anunciar noves lleis institucionalitzant moltes de les teories racials que tenia la ideologia nazi.Aquestes lleis de Nuremberg, excloïen als jueus alemanys la ciutadania dins del Reich,tal i com havia pronosticat el punt 4 dels 25 punts. Aquesta llei prohibia als no alemanys a casar-se o tenirrelacions sexuals amb persones alemanyes o de sang alemanya. Altres lleis complementaries els van privar de la majoria dels seus drets polítics, anul·lant el seu dret a vot i la seva feina com a funcionarispúblics.
Les lleis de Nuremberg van acabar de determinar el que es consideraria un jueu. Jueu no era qui tenia unes determinades creences religioses; la primera esmena d’aquestes lleis defineix...
Regístrate para leer el documento completo.