Lleis de Mendel
Páginas: 3 (533 palabras)
Publicado: 31 de mayo de 2013
LLEIS DE MENDEL
BIOGRAFÍA
Gregor Johann Mendel està considerat el pare de la genètica moderna. A partir dels
seus experiments va desenvolupar una teoria de l’herència molt de tempsabans que es descobrissin els cromosomes i que fos possible comprendre’n el comportament.
El 1857 va començar els seus famosos experiments amb la planta del pèsol en un petit
jardí. Mendel va seroriginal i meticulós en la seva tasca. Va projectar amb molta cura cada experiment amb la finalitat de descobrir la forma en què es transmetien els caràcters heretables. El 1866, quan va considerar laseva feina acabada, va publicar els resultats de la seva experimentació a la revista de la Societat de Ciències Naturals de Brno. Tenint en compte que en aquell moment no es tenien coneixements sobre lanaturalesa de l’ADN i dels gens, els seus treballs van tenir poca repercussió científica.
Va morir el 1884 sense veure reconeguda la importància dels seus treballs. El treball de Mendel va serignorat durant 35 anys, fins que el 1900, tres científics, Hugo de Vries, Karl Correns i Erik van Tschermak, el van redescobrir de manera inesperada i van donar el seu nom a les lleis fonamentals del’herència.
INTRODUCCIÓ
La genètica mendeliana és una teoria científica de com les característiques hereditàries es transmeten dels progenitors a la descendència; és la base de gran part de la genètica.Quan les lleis de Mendel van ser integrades en la teoria cromosòmica de l'herència de Thomas Hunt Morgan en l'any 1915 es pot dir que van passar a ser el nucli de la genètica clàssica.
Elsestudis de Mendel es basaren en l'estudi de caràcters en pèsols (Phaseolus vulgaris).
Els caràcters mendelians presenten les següents característiques:
Cada caràcter mendelià està determinat per un odiversos loci (una posició fixa d'un gen en un cromosoma).
Cada locus té dues o més variants possibles, anomenats al·lels.
Hi ha al·lels que són dominants sobre altres, anomenats recessius....
BIOGRAFÍA
Gregor Johann Mendel està considerat el pare de la genètica moderna. A partir dels
seus experiments va desenvolupar una teoria de l’herència molt de tempsabans que es descobrissin els cromosomes i que fos possible comprendre’n el comportament.
El 1857 va començar els seus famosos experiments amb la planta del pèsol en un petit
jardí. Mendel va seroriginal i meticulós en la seva tasca. Va projectar amb molta cura cada experiment amb la finalitat de descobrir la forma en què es transmetien els caràcters heretables. El 1866, quan va considerar laseva feina acabada, va publicar els resultats de la seva experimentació a la revista de la Societat de Ciències Naturals de Brno. Tenint en compte que en aquell moment no es tenien coneixements sobre lanaturalesa de l’ADN i dels gens, els seus treballs van tenir poca repercussió científica.
Va morir el 1884 sense veure reconeguda la importància dels seus treballs. El treball de Mendel va serignorat durant 35 anys, fins que el 1900, tres científics, Hugo de Vries, Karl Correns i Erik van Tschermak, el van redescobrir de manera inesperada i van donar el seu nom a les lleis fonamentals del’herència.
INTRODUCCIÓ
La genètica mendeliana és una teoria científica de com les característiques hereditàries es transmeten dels progenitors a la descendència; és la base de gran part de la genètica.Quan les lleis de Mendel van ser integrades en la teoria cromosòmica de l'herència de Thomas Hunt Morgan en l'any 1915 es pot dir que van passar a ser el nucli de la genètica clàssica.
Elsestudis de Mendel es basaren en l'estudi de caràcters en pèsols (Phaseolus vulgaris).
Els caràcters mendelians presenten les següents característiques:
Cada caràcter mendelià està determinat per un odiversos loci (una posició fixa d'un gen en un cromosoma).
Cada locus té dues o més variants possibles, anomenats al·lels.
Hi ha al·lels que són dominants sobre altres, anomenats recessius....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.