Lleis De Mendel
Páginas: 3 (519 palabras)
Publicado: 7 de enero de 2013
La primera llei de Mendel (o de la uniformitat)
La primera cosa que Mendel va descobrir va ser que, si s’encreuaven dos individus diferents però homozigòtics (purs), tenien una descendènciauniforme (tots iguals).
Per assegurar-se que una planta era homozigòtica, Mendel l’encreuava amb ella mateixa i vigilava que els descendents fossin iguals que la progenitora.
Quan encreuava una plantahomozigòtica de llavors grogues amb una altra també homozigòtica però amb llavors verdes, les plantes resultants només produïen llavors grogues. La planta AA només produïa gàmetes A, i la planta aa,només gàmetes a.
El que passava era que, d’alguna manera, el color verd d’un dels pares no apareixia en la descendència. Aquest fet s’anomena dominància: el caràcter «color de la llavor» s’hereta permitjà d’un parell d’al·lels, una l·lel dominant, que correspon a «groc» (A), i una l·lel recessiu, que correspon a «verd» (a); els pares eren homozigòtics AA i aa (groc i verd), cosa que fa que els fillssiguin heterozigòtics Aa i de color groc, perquè l’al·lel dominant no deixa que el recessiu s’expressi.
La tercera llei de Mendel (o de la combinació independent)
En estudiar el comportamentde dos caràcters al mateix temps, com el color (groc o verd) i la textura de la superfície (llisa o rugosa), Mendel va trobar que, si partia d’homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos(aabb), en la primera generació obtenia una descendència uniforme de color groc i textura llisa (AaBb), però en la segona generació obtenia totes les combinacions possibles de fenotips en les proporcionssegüents: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.
En comprovar-ne els caràcters per separat, es va adonar que hi havia 12/16 de grocs davant de 4/16de verds, i 12/16 de llisos davant de 4/16 de rugosos, cosa que en significava el 75% i el 25% (3:1), com ja passava segons la llei de la segregació independent. D’aquests resultats va deduir que,...
La primera cosa que Mendel va descobrir va ser que, si s’encreuaven dos individus diferents però homozigòtics (purs), tenien una descendènciauniforme (tots iguals).
Per assegurar-se que una planta era homozigòtica, Mendel l’encreuava amb ella mateixa i vigilava que els descendents fossin iguals que la progenitora.
Quan encreuava una plantahomozigòtica de llavors grogues amb una altra també homozigòtica però amb llavors verdes, les plantes resultants només produïen llavors grogues. La planta AA només produïa gàmetes A, i la planta aa,només gàmetes a.
El que passava era que, d’alguna manera, el color verd d’un dels pares no apareixia en la descendència. Aquest fet s’anomena dominància: el caràcter «color de la llavor» s’hereta permitjà d’un parell d’al·lels, una l·lel dominant, que correspon a «groc» (A), i una l·lel recessiu, que correspon a «verd» (a); els pares eren homozigòtics AA i aa (groc i verd), cosa que fa que els fillssiguin heterozigòtics Aa i de color groc, perquè l’al·lel dominant no deixa que el recessiu s’expressi.
La tercera llei de Mendel (o de la combinació independent)
En estudiar el comportamentde dos caràcters al mateix temps, com el color (groc o verd) i la textura de la superfície (llisa o rugosa), Mendel va trobar que, si partia d’homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos(aabb), en la primera generació obtenia una descendència uniforme de color groc i textura llisa (AaBb), però en la segona generació obtenia totes les combinacions possibles de fenotips en les proporcionssegüents: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.
En comprovar-ne els caràcters per separat, es va adonar que hi havia 12/16 de grocs davant de 4/16de verds, i 12/16 de llisos davant de 4/16 de rugosos, cosa que en significava el 75% i el 25% (3:1), com ja passava segons la llei de la segregació independent. D’aquests resultats va deduir que,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.