lleis mendel

Les lleis de Mendel
Gregor Mendel (20 de juliol de 1821, 6 de juny de 1884) fou un
religiós agustí i naturalista i també professor de ciències naturals
a l'escola primàriade Brno. Va ser un pioner en el camp de la
genètica. Va estudiar l'herència dels caràcters en plantes de
pèsol, i va enunciar les seves famoses tres lleis. Encara que nosempre es compleixen les lleis de Mendel, reben aquest nom en
honor al seu descobridor, van ser el primer pas de la genètica
com a ciència.
Mendel va treballar amb llavors deplantes de pèsol d'olor
(Pisum sativum), fixant-se en set caràcters que presenten dues
variacions oposades i clarament diferenciades: pèsol verd o groc;
pèsol llis o rugós,planta alta o planta petita, etc.
Amb aquesta elecció, Mendel va encertar: en biologia, l'espècie que s'empra en un experiment
és determinant per obtenir bons resultats.L'organisme emprat per Mendel té unes
característiques molt apropiades: és fàcil de conrear, té caràcters fàcilment distingibles, i
produeix molts descendents. Les plantes del pèsol escreuen amb elles mateixes amb molta
freqüència, per autopol·linització o autofecundació. Mendel tenia, a més, una sòlida formació
matemàtica, la qual cosa li va permetredissenyar experiments per comprovar com es
transmetien els caràcters en els pèsols d'una a una altra generació i analitzar des d'un punt de
vista del càlcul de probabilitats iestadístic. A partir dels resultats d'aquests experiments, va
obtenir unes generalitzacions que avui es coneixen com les lleis de Mendel
Les lleis són les següents:
La primerallei: "Llei de la uniformitat de la primera
generació"
La segona llei: "Llei de segregació independent"
La tercera llei: "Llei de l'herència independent de
caràcters"