Llengua de signes
Páginas: 2 (326 palabras)
Publicado: 22 de enero de 2012
LLENGUA DE SIGNES
El 2010 s’aprova la llei de la LSC, garantint-ne l’ús, ensenyament i protecció.
És una llengua amb 200 anys de trajectòria, a Catalunya hi ha 25.000 usuaris (6.000 sords isordcecs i 19.000 oïdors)
Es tracta d’un adaptació creativa a la limitació sensorial, a partir de la comunicació a través de la modalitat visual.
La llengua de signes permet el desenvolupament cognitiude la persona.
No és una llengua universal.
La llengua de signes s’estructura amb els mateixos nivells que la llengua oral
El signe és una convenció (acord) i n’hi ha de dos tipus:
- icònic(relació amb la realitat, per mimesi, ex: llibre)
- arbitraris (sense relació de semblança amb la realitat)
Paràmetres formatius del signe:
- Manuals:
- Configuració: forma de la mà i posició delsdits.
- Punt d’articulació: on es produeix el signe, amb contacte o sense.
- Moviment entre dos punts d’articulació
- Orientació: pla on s’orienta el palmell
- No manuals:
- Component bucal:gestos de la boca i galtes.
- Component parlat oral: gest labial relacionat amb el mot oral del signe.
- Posició de les celles i el front.
- Direcció de la mirada
- Posició del cos
- Posiciói/o moviment del cap
- Expressió facial global
Articuladors:
- En la llengua oral: actius (llavis llengua, vel paladar) i passius (dents, alvèols i paladar dur)
- En llengua de signes:
- Unamà
- Dues mans: articuladors actius i passius. Segons la simetria (moviment de les dues mans) o la dominància (la mà dominant és la que es mou i la no dominant la que es queda fixa)
Comunicacióbàsica:
Presentacions: el signe-nom que representa un tret físic, heredat, procedència, caràcter,... de la persona.
El temps: no està expressat dins el verb, no hi ha temps verbals.
S’expressasobretot amb signes lèxics temporals a l’inici de la frase (passat/present/futur)
El gènere només s’utilitza per distingir el sexe (homes i dones) i no en concordances gramaticals (per ex: no...
El 2010 s’aprova la llei de la LSC, garantint-ne l’ús, ensenyament i protecció.
És una llengua amb 200 anys de trajectòria, a Catalunya hi ha 25.000 usuaris (6.000 sords isordcecs i 19.000 oïdors)
Es tracta d’un adaptació creativa a la limitació sensorial, a partir de la comunicació a través de la modalitat visual.
La llengua de signes permet el desenvolupament cognitiude la persona.
No és una llengua universal.
La llengua de signes s’estructura amb els mateixos nivells que la llengua oral
El signe és una convenció (acord) i n’hi ha de dos tipus:
- icònic(relació amb la realitat, per mimesi, ex: llibre)
- arbitraris (sense relació de semblança amb la realitat)
Paràmetres formatius del signe:
- Manuals:
- Configuració: forma de la mà i posició delsdits.
- Punt d’articulació: on es produeix el signe, amb contacte o sense.
- Moviment entre dos punts d’articulació
- Orientació: pla on s’orienta el palmell
- No manuals:
- Component bucal:gestos de la boca i galtes.
- Component parlat oral: gest labial relacionat amb el mot oral del signe.
- Posició de les celles i el front.
- Direcció de la mirada
- Posició del cos
- Posiciói/o moviment del cap
- Expressió facial global
Articuladors:
- En la llengua oral: actius (llavis llengua, vel paladar) i passius (dents, alvèols i paladar dur)
- En llengua de signes:
- Unamà
- Dues mans: articuladors actius i passius. Segons la simetria (moviment de les dues mans) o la dominància (la mà dominant és la que es mou i la no dominant la que es queda fixa)
Comunicacióbàsica:
Presentacions: el signe-nom que representa un tret físic, heredat, procedència, caràcter,... de la persona.
El temps: no està expressat dins el verb, no hi ha temps verbals.
S’expressasobretot amb signes lèxics temporals a l’inici de la frase (passat/present/futur)
El gènere només s’utilitza per distingir el sexe (homes i dones) i no en concordances gramaticals (per ex: no...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.