Llengua estàndard (cat)
Páginas: 4 (760 palabras)
Publicado: 16 de noviembre de 2013
ESTÀNDARD
La llengua estàndard es l'existència d'una varietat lingüística ben definida i acceptada per tota la comunitat com a norma general i model comú de referència.
Però en principi,l'estàndard és una llengua escrita, però amb els mitjans de comunicació, l'estàndard escrit s'ha oralitzat.
A més, la varietat lingüística és una convenció social, atès que d'un punt de vistaestrictament lingüístic no hi ha unes formes més correctes que altres entre totes les que tenen existència real i són usades per un grup determinat.
En la majoria d'aquestes la llengua estàndard esdevé unmodel de referència global per a tota la comunitat i per a tots els usos.
Amb el desplegament de la cultura i l'acció dels mitjans de comunicació, es produeix una dinàmica d'expansió d'aquest modelque va desplaçant les varietats i les formes no estàndard.
Perquè una llengua i una comunitat lingüística puguin funcionar satisfactòriament cal que els parlants posseeixin i exercitin l'adhesió ala pròpia llengua i la voluntat d'usar-la i mantenir-la. La llengua estàndard proporciona als parlants la seguretat necessària en les seves actuacions lingüístiques, en tant que forneix una normaclara i explícita. Tots aquest sentiments són requisits indispensables per al desenvolupament de la lleialtat lingüística, i factors que la determinen
El procés d'estandardització es el procés socialorientat a assolir l'objectiu d'una llengua estàndard ben definida i amb plenitud de funcions.
El procés de planificació va consistir en:
1. Selecció. Consisteix a prendre opció per una determinadavarietat lingüística, a partir de la qual es desenvoluparà el procés d'estandardització.
2. Codificació. Consisteix en establir l'ús d'aquesta varietat. Té tres etapes:
2.1. Grafització:establiment de les normes ortogràfiques.
2.2. Gramaticació: fixació de la morfologia i de les regles sintàctiques.
2.3. Lexicació: confecció de l'inventari del lèxic amb l'especificació del significat...
La llengua estàndard es l'existència d'una varietat lingüística ben definida i acceptada per tota la comunitat com a norma general i model comú de referència.
Però en principi,l'estàndard és una llengua escrita, però amb els mitjans de comunicació, l'estàndard escrit s'ha oralitzat.
A més, la varietat lingüística és una convenció social, atès que d'un punt de vistaestrictament lingüístic no hi ha unes formes més correctes que altres entre totes les que tenen existència real i són usades per un grup determinat.
En la majoria d'aquestes la llengua estàndard esdevé unmodel de referència global per a tota la comunitat i per a tots els usos.
Amb el desplegament de la cultura i l'acció dels mitjans de comunicació, es produeix una dinàmica d'expansió d'aquest modelque va desplaçant les varietats i les formes no estàndard.
Perquè una llengua i una comunitat lingüística puguin funcionar satisfactòriament cal que els parlants posseeixin i exercitin l'adhesió ala pròpia llengua i la voluntat d'usar-la i mantenir-la. La llengua estàndard proporciona als parlants la seguretat necessària en les seves actuacions lingüístiques, en tant que forneix una normaclara i explícita. Tots aquest sentiments són requisits indispensables per al desenvolupament de la lleialtat lingüística, i factors que la determinen
El procés d'estandardització es el procés socialorientat a assolir l'objectiu d'una llengua estàndard ben definida i amb plenitud de funcions.
El procés de planificació va consistir en:
1. Selecció. Consisteix a prendre opció per una determinadavarietat lingüística, a partir de la qual es desenvoluparà el procés d'estandardització.
2. Codificació. Consisteix en establir l'ús d'aquesta varietat. Té tres etapes:
2.1. Grafització:establiment de les normes ortogràfiques.
2.2. Gramaticació: fixació de la morfologia i de les regles sintàctiques.
2.3. Lexicació: confecció de l'inventari del lèxic amb l'especificació del significat...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.