Llenguatge I Diversirat Sociocultural

Bloc de reflexions: Llenguatge i Diversitat sociocultural

14/01/2013

Joan Lladós Solé

En aquest diari de reflexions mostraré les meves experiències viscudes en la meva etapa educativa tant des de la visió d’alumne com de docent o aprenent. A més faré referencia a algunes experiències familiars o personals. Vull dir, com és obvi, que les experiències aniran dirigides cap al tema dellenguatge i també de diversitat sociocultural, és a dir el bloc 2.
A partir de mostrar aquests casos mencionats, la meva intenció és anar reflexionant sobre ells, aprofundint amb el temari mostrat en les sessions de l’assignatura Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat II.

Començaré aquest diari explicant un cas molt pròxim a mi, ja que va succeir en la meva família. Tinc un cosí que esdiu Pere i té 6 anys, però viatjarem a l’any 2009 quan tenia 3 anys.
Pere és un nen extravertit el qual li agrada jugar molt amb els seus amics, anar a l’escola i realitzar activitats extraescolars. Durant l’any 2009, en el seu primer curs d’escolarització al centre Verge del Carme d’Alcoletge, quan Pere tenia 3 anys, li van començar a aparèixer problemes en la parla, més concretament s’enteniamolt poc el que deia.
La tutora volia reunir-se, constantment, amb els pares, per tal, que junts tractessin el problema i intentessin ajudar a resoldre’l. Des de l’escola es va recomanar que es portés al nen a un logopeda extern per tal de seguir avançant i aconseguir una parla entenedora i més correcta.
A priori des de la família potser no se li dóna la importància que té un cas així, perquèpenses: “ahh encara és petit, tot just fa un any i mig que parla, ja s’arreglarà...” però en realitat aquesta edat és molt important i, com més aviat es pugui rectificar el problema millor. És més, crec que és imprescindible solucionar el problema ja que és el període on els nens són una esponja, i on l’aprenentatge creix exponencialment, per tant segons la meva opinió es necessitava una solucióurgent.
La família del Pere va acceptar la proposta i es va dirigir al logopeda. Allí es va començar a treballar amb el nen aspectes de la parla per rectificar-los-hi, ja que en molts casos era molt difícil d’entendre. Es menjava fonemes i no s’entenia el que deia. Després d’unes sessions realitzades, la logopeda va observar que tot el que li ensenyava al Pere com, els simples sons de les paraulesno era capaç de repetir-ho. Llavors es va recórrer a fer unes proves en el sentit de l’oïda per si era aquest l’arrel del problema. Primer de tot, es va realitzar una prova de potencials evocats on es volia saber si el Pere tenia problemes en la transmissió dels sons des de que passen pels ossets de l’orella fins al cervell, per tant també saber si el nervi auditiu estava afectat. Les proves vansortir satisfactòries ja que la senyal arribava perfectament al cervell. Llavors es va optar per fer una timpanometria on es va observar que quan s’emetia un so, el timpà no vibrava amb normalitat.
A partir d’aquí es va poder arribar a l’arrel del problema el qual era una otitis mucocerosa que provocava que els sons no arribessin bé al timpà.
Cal dir que aquest problema no és fàcil de detectarja que al nen no li causa dolor i, per tant, no es queixa pel dolor. I si no es detecta a temps pot provocar problemes molt greus.
Seguidament, havent realitzat el diagnòstic adequat, es podia assegurar que el problema del Pere era un retard en l’adquisició del llenguatge a causa d’una otitis mucocerosa la qual provocava que el Pere que es trobava en plena etapa Preoperacional ( el nen tracta desatisfer més les seves pròpies necessitats verbals que les del que l’escolta. Només existeix comprensió en la mesura que es trobin esquemes mentals idèntics i preexistents tant en el què explica com en el que escolta) tingués molts problemes per aprendre un idioma que encara no controlava.
És a dir, estava aprenent sense entendre el que li deien les altres persones ja que el so que li...