Llibre de les besties

LLIBRE DE LES BÈSTIES
INTRODUCCIÓ
Comença aquí el llibre setè, sobre les bèsties. Acomiadant-se del filòsof, es va posar Félix [1] a
caminar per una vall repleta d'arbres i fonts. Havent-ho creuat, va trobar dos homes de cabells i
barba llargs, vestits molt pobrement. Els va saludar i va anar per ells saludat. - Bells senyors, els
va dir Félix, d'on veniu i al fet que Orde pertanyeu? Perquè,per vostres vestimentes, bé sembla
que vau entrar en alguna Orde. - Senyor, li van respondre els dos homes, estem venint de terres
distants i travessem una plana pròxima d'aquí, on un bàndol d'animals salvatges intenta escollir
el seu rei. Pertanyem a la "Orde dels Apóstols", [2] representant nostres vestimentes i la nostra
pobresa la conducta que tenien els Apòstols mentre van estar enaquest món. Es va admirar molt
Fèlix dels dos homes hagen ingressat en Orde tan elevada com aquella dels Apòstols i els va dir
aquestes paraules: - L'Orde dels Apòstols és la més noble de totes les Ordes i qui en ella
professa no ha de témer la mort, i sí mostrar el camí de la salvació als infidels que estan en
l'error, així com donar als cristians testimoni de vida santa, tant per les obres comper les
prédicas: doncs, l'home que estiga en tal Orde no pot deixar de predicar i fer totes les bones
obres al seu abast. Aquestes i moltes altres paraules va dir Fèlix als dos homes que es deien de
l'Orde dels Apòstols. - Senyor, retorquiram ells, no som dignes de dur la mateixa vida perfecta
dels Apòstols; no obstant això, busquem representar la imatge de la seva conversió, a través denostres vestimentes, de la nostra pobresa i de la peregrinació que fem pel món, anant de país en
país. Tenim esperança que Déu hi ha d'enviar al món homes de vida santa, professos de l'Orde
dels Apòstols, els quals, amos de ciència i de la bona paraula, sabran predicar i convertir els
infidels, amb l'ajuda de Déu; hauran també de donar bon exemple als cristians per la seua vida i
paraules santes.Perquè Déu es moga de pietat i els cristians desitgen el resorgiment d'aquests
homes, busquem representar la imatge dels Apòstols. Es va agradar bastant Fèlix del que li van
dir els dos homes i tenint amb ells plorat copiosament, va afegir aquestes paraules: - Ah, Senyor
Déu, Jesus Crist! On estan el fervor sant i la devoció que acostumaven existir en els Apòstols,
els quals per a Estimar-vos iconéixer no temien ni els sofriments ni la mort? Bé Senyor Déu,
tant de bo siga de vostre gust l'arribada breu dels temps en què es faça real la vida santa que
aquests homes amb la seua imatge representen. Dit això, Félix va recomanar a Déu els sants
homes i es va dirigir cap al local on els animals salvatges buscaven escollir el seu rei.
Capítol I DE L'ELECCIÓ DEL REI En una bufona planaregada d'aigües alegres es van
reunir moltes bèsties ansioses de triar el seu rei. Per l'acord de la majoria, el Lleó seria el rei; no
obstant això, fermament contrari a aquesta elecció, deia el Bou:
- Senyors, a la noblesa del rei convé la bellesa corporal; ell ha de ser gran, humil i no causar
danys al seu poble. El Lleó no és un animal gran, ni viu d'herbes: al contrari, menja animals. Laseua paraula i veu ens fan tremolar de pavor quan rugeix. És la meua opinió que heu d'escollir el
Cavall com a rei, doncs és un animal gran, bonic i humil; a més d'això, és lleuger, sense orgull
aparent i no menja carn.
El que el Bou va dir va agradar força al Cérvol, al Cabriol i al Moltó, així com als altres animals
herbívors. La Rabosa, [3] no obstant això, es va apressar a pronunciar la seuadavant de tots,
dient:
- Senyors, en crear el món, Déu no ho va fer amb la intenció que l'home fos conegut i estimat; al
contrari, ho va crear perquè ell mateix fos conegut i estimat per l'home. I segons aquesta
intenció, va voler Déu que l'home fos servit pels animals, a pesar que aquest mateix home
s'alimente de carn i d'herbes. No heu de tenir en compte, senyors, l'opinió del Bou, que...