LlibreMarina

RESUM DEL LLIBRE MARINA: PRIMERA PART.
CAPITOL 1:
És a la dècada dels 70, un noi de 15 anys està intern a un internat de Barcelona en el carrer de Vallvidriera. El seu col·legi té un aspecte tenebrós, sospirant, estrany...Oscar Drai resideix en el quart pis.
Quan acabaven les classes tenia una certa passió per investigar els carrers de Barcelona i fer volar la seva imaginació. Una de lesseves rutes el portava en el Desert de Sarripa, que era un inici de bosc perdut que no hi havia ningú, sinó que només cases abandonades, tot estava en ruïnes, però i havien alguns inquilins que sí que s’allotjaven en aquella casa.
A la fi del setembre del 1979 va decidir aventurar-se per atzar en una de les avingudes de Barcelona, va començar a ser fosc, davant d’una mansió tenebrosa quesemblava que no hi habités ningú va poder observar que hi havia un gat d’un pelatge gris que el mirava fixament amb un cascavell en el coll, que el va fer pensar que de llavors aquella casa estaria habitada.
Sota la captura d’un petit ocell, el gat se’n va anar deixant el rastre de sang pel camí. És llavors quan el noi decideix entrar a la mansió, va veure que la porta estava oberta i va poder sentirel so d’una veu de noia que saltava d’aquella mansió. En aquest moment es quan decideix entrar, i observar que el que està sonant és un gramòfon, i el costat d’ell hi havia un rellotge de butxaca que no funcionava i que el vidre estava trencat.
Hi havia una butaca darrera seu, on s’hi podia observar el retrat d’una dona bastant ensopida amb el ull grisos. De cop i volta una silueta es vaaixecar de la butaca, tenie el cabell blanc i un ulls encesos.
El noi començà a córrer cap a l’internat i va observar que s’havia quedat el rellotge.
El tutor de l’Òscar és el pare Seguí.

CAPITOL 2:
Oscar va voler inspeccionar el rellotge que estava fet d’or massís amb el vidre del rellotge trencat que segurament hagués estat per un cop, i les agulles estaven marcades a les 6.23.
Darrerad’aquell rellotge i havia una mena de bordat que posava: Per a en Germà, en qui parla la llum 19-1-1964.
Va decidir (un Dijous) que això li havia d’explicar el seu millor amic JF, que tenia un aire de poeta literari amb un gran enginy, encara que molt poruc amb el microbis.
Oscar li va explicar tot el que va passar i va dir que havien d’anar els dos. Un cop arribat, van tornar a veure el gatenfurismat que ensenyava les urpes i les seves dents, de cop i volta un llampec va inundar el cel i van decidir tornar.
El dissabte Oscar es va despertar amb un mal sabor de boca, per tot el que estava passant, i va decidir tornar el rellotge que havia agafat.

CAPITOL 3:
Al estar davant d’aquella mansió tenebrosa, va sentir una bicicleta darrera seu, era una noia amb rostre molt pàl·lid quese’l va quedar fixament. De cop i volta li va preguntar si Oscar era el lladre del rellotge i ell assentí amb el cap.
Li va donar a la seva propietària, aquell rellotge fa que estava trencat 15 anys. Ella va negar amb el cap, i li va dir que seria ell qui li hauria de donar al seu propietari el Germà.
Marina, qui és el nom d’aquesta noia li diu que el propietari és el seu pare i que ella és la sevafilla.
Oscar i Marina entren a la mansió on es troben amb el gat Kafka, que Marina havia vingut de fer la compra i en aquell moment li donava un bol de llet.
Molt amistosament li va oferir a l’Oscar poder esmorzar bé, i li va col·locar un plat amb croissants i bol de llet amb cafè. De cop i volta, va aparèixer el pare; alt, amb els ulls tristos, amb un cabellera molt llarga.
Oscar pensantde que el començaria insultar per ser el lladre del rellotge, va ser tot el contrari, era una persona molt amable que va acceptar les seves disculpes i li va tornar.
Finalment Marina i Oscar queden el dia següent a les 9 per poder veure’s un altre cop.

CAPITOL 4:
Marina i Oscar van quedar a les 9 a casa de Marina, on ella li tenia una sorpresa. Durant tot el recorregut van anar a...