Lliçó 2

Lliçó 2
Eficiència i Equitat
1ª Part: EficiènciaINDEX
L'eficiència en el sentit de ParetoEficiència assignativa, productiva i administrativa.
Teoremes fonamentals de l'economia del benestar
- Primer Teorema
- Segon Teorema
La Frontera de Possibilitats de Producció
¿Per què la competència condueix a l'eficiència?
- Anàlisi d’equilibri parcial
- Anàlisi d’equilibri general

1.Eficiència en el sentit de Pareto¿Què és una economia eficient? ¿Quines condicions s’han de satisfer?
¿Si els mercats són eficients, per què hauria d’intervenir l’Estat?
L'economia del benestar està basada en la teoria de l’economia normativa. Analitza com s’ha de gestionar l’economia. ¿Què s’ha de produir? ¿Qui ho ha de fer? ¿Qui pren les decisions, un sistema centralitzat o descentralitzat?
Per avalorar les polítiques econòmiques s'utilitza el “criteri d’eficiència en el sentit de Pareto”. Aquest estableix les condicions per a que una assignació de recursos es pugui considerar eficient. També analitza si una política econòmica pot millorar l'assignació de recursos eficients Millora Paretiana vs. Òptim Paretià,
L’eficiència en el sentit de Pareto és un criteri que ens permet avaluar lespolítiques públiques.
Òptim de Pareto: Es produeix quan és impossible re-assignar recursos de tal forma que es millori el benestar d’una persona sense que algú empitjori; o quan no podem augmentar la quantitat produïda d’un bé sense reduir la quantitat produïda d’altre. (Utilitat/Producció)
Exemple 1. Economia amb un sol bé (Pomes) i dos consumidors amb =s gustos. La dotació inicial és de 50 pomesper cadascú.
Exemple 2. Economia amb 2 béns (pomes i plàtans) i dos consumidors amb gustos diferents. La dotació inicial és de 25 pomes i 25 plàtans per cadascú.
L'eficiència en el sentit de Pareto es basa en l’individu.
Es preocupa per el benestar de cada persona, no del benestar relatiu. No es preocupa de les desigualtats (no importa la riquesa dels que guanyen).
Tornem als Exemples 1 i 2.Sobirania del consumidor. L’individu és el millor jutge de si mateix.
2. Els diferents tipus d’eficiència:
Assignativa: Els recursos existents s’han d’utilitzar de manera que els béns produïts coincideixin amb la demanda dels consumidors en termes de quantitats i preus. Exemple: Màquina d’escriure.
Productiva: Per un nivell donat d’output els béns han de produir-se al mínim cost o amb lamínima utilització de factors productius. No implica que es compleixi l’eficiència assignativa.
Interna: Estructura organitzativa àgil, flexible i que afavoreixi el procés productiu. Exemple: Cita prèvia DNI.
Administrativa: Eficiència associada a una política pública.
Responsabilitat (Accountability): Mecanismes de control i rendiment de comptes, processos de presa de decisió.
Costosadministració: Han de ser mínims
3. Teoremes fonamentals de l’economia del benestar
Els “teoremes fonamentals de l’economia del benestar” mostren la relació entre els mercats competitius i l'eficiència en el sentit de Pareto. Aquests teoremes són el resultat de l'anàlisi de l'eficiència.
Primer Teorema del Benestar: “Tota economia competitiva assigna els recursos de forma eficient en el sentit dePareto”.
L'eficiència en el sentit de Pareto requereix que es compleixin algunes condicions:
Moltes empreses petites (sense poder mercat) i moltes llars.
Informació perfecta per els agents econòmics.
No presència d’externalitats o d’altres fallades del mercat.
Si existeix una fallada de mercat que impedeix arribar a aquest òptim, llavors està potencialment justificada la intervenció de l’Estat.Segon Teorema del Benestar: “Tota assignació de recursos eficient en el sentit de Pareto es pot generar a través d’un mecanisme competitiu, mitjançant una redistribució de la riquesa inicial”.
Si distribuïm la riquesa i deixem que les forces del mercat actuïn lliurement, obtindrem una assignació eficient en el sentit de Pareto, que serà diferent a la que teníem anteriorment.
Totes i cada...