Llotja Val Ncia

Art gòtic Marta Brosa i Melanie de la Peña
Obra arquitectònica

UNA LLOTJA DE VALÈNCIA
1. Situa l’obra en el seu espai cronològic, històric i cultural.
Aquesta obra arquitectònica va ser construïda entre el 1482 – 1482 (sala de Contractació) i 1498 – 1548 (Consolat de Mar), a finals del segle XV, durant la Baixa Edat Mitjana.
El s. XV pertany a l’última etapa e l’artgòtic, és a dir, al període final (flamíger). En aquest segle, l’economia era basada en l’autosuficiència, però hi van haver noves millores en l’agricultura que van permetre augmentar la producció, i com a conseqüència directa, l’augment demogràfic. Això va facilitar la creació de ciutats, les que es convertiren en els grans centres de producció i intercanvis i on es van especialitzar algunes de lesfeines amb els gremis, tot i que només un tant per cent molt petit de la població ho va assolir, ja que més del 80% seguia amb l’autoconsum. A més, es va aconseguir produir excedent amb el qual iniciar el comerç. Això provocà el sorgiment d’una nova classe social dins la piràmide feudal (perquè encara es mantenien les relacions de vassallatge), la burgesia, que tot i estar en el grup de noprivilegiats, tenia a les seves mans grans sumes de capital. Aquestos es dedicaren a la banca, a l’artesania o al comerç, en el qual es reobriren les rutes i se’n iniciaren de noves cap a l’Orient, després de les creuades, tan marítimes com terrestres, que van donar peu a fires i mercats. En aquesta època, els reis reafirmen el seu poder front als nobles buscant ajuda econòmica (préstecs) i política dela burgesia; i a canvi, concedien llibertat a les ciutats i un govern propi (ajuntaments i comunes).
Culturalment, l’Església continuà tenit tanta influència, tot i que es produïren divisions internes, com la cistercenca (Bernat de Claraval) o la franciscana (Sant Francesc d’Assís). El pietisme degut a la pesta negra i a la crisi econòmica reforcen el sentiment religiós, que és també plasmat al’art, amb les danses de la mort. Es creen les primeres universitats i escoles, on es concentra els saber.
El s. XV va significar per als regnes de Mallorca i de València una època de desenvolupament i prosperitat comercial i mercantil, ja que sobre tot aquesta darrera va prendre-li el relleu a Barcelona com a ciutat més dinàmica de la Corona d'Aragó, en l'àmbit econòmic. Les llotges clouen unconjunt d'edificacions gòtiques iniciades a la meitat del s. XIII a Catalunya. Els canvis socioeconòmics de la baixa edat mitjana van afavorir l'aparició d'uns edificis civils urbans, de caràcter institucional, mercantil o privat (llotges, drassanes, palaus, consolats de mar...), per la qual cosa l'arquitectura deixa de tenir gairebé exclusivament una finalitat religiosa.

2. A quin estil pertany.Explica cinc característiques formals i/o conceptuals d’aquest estil.
La llotja de València pertany a l’estil gòtic i les seves característiques són les següents:
Es crea un únic espai unitari a l’interior dels edificis, un espai diàfan amb el mínim de separacions possibles per a que totes les parts de la planta compartimentin una única habitació.
La forma octogonal de les torres (o campanars), ales que es poden diferenciar perfectament els vuit costats que les formen. Dels mestres d’obres que s’encarregaren de la construcció en sabem els noms: Comte, P. i Ivarra, J.; Corbera, J. i Urteaga.
Utilització de contraforts tancats per un mur perimetral, sense arcbotants.
La sensació de verticalitat a l’interior i horitzontalitat a l’exterior.
Interior nu, amb molt poca decoració, sobrietat isenzillesa a la decoració.


3. Tipus de planta. Parts de l’espai interior i exterior. Descripció dels elements de suport (pilars, columnes i els seus ordres) i sustentats (voltes, cúpules, cimboris) Elements arquitravats. Estructura de la façana o exterior. Elements ornamentals.
La planta és rectangular, dividida en tres cossos ben diferenciats: el Consolat del Mar (d’estil renaixentista i...