Lluís xvi

REGNAT
Pre revolició:
Als vint anys , Lluís XVI va heredar la corona del seu avi Lluís XV, aleshores les finances públiques eren deficitàries, a més, i començava a haver-hi un rebuig creixent cap al despotisme monàrquic. per això, el nou rei va intentar guanyar-se l'estimació del poble restablint els parlaments i va nomenar un expert conseller, el comte de Maurepas qui, fins morir, vaencarregar-se de prendre les decisions importants.
La noblesa va rebutjar les mesures radicals de reforma tributària i financera , les quals van ser bloquejades pels parlaments, els quals insistien que el rei no tenia pas dret a establir nous impostos. Necker va donar suport a la Revolució Americana i desenvolupà una política de demanar préstecs a l'estranger abans que establir nous impostos. Quanaquesta política va fracassar, Lluís XVI el destituí i va substituir-lo per Charles Alexandre de Calonne, qui va incrementar la despesa pública per evitar l'endeutament, com que aquesta política també va fracassar, el rei va convocar l'Assemblea de Notables per discutir-hi una nova reforma fiscal proposada per Calonne. Quan els nobles van ser informats de la quantitat del deute, van rebutjar tot elpla. Aleshores, Lluís XVI va perdre legitimitat per governar com a monarca absolut, cosa que el va fer caure en una depressió. Davant la crisi institucional, va començar a demanar-se la convocatòria dels Estats Generals de França, que no s'havien reunit des del 1614, Lluís XVI accedí a reunir-la el maig de 1789 amb l'esperança d'obtenir-ne l'aprovació de les seves reformes fiscals. Aquest va ser,però, l'origen de la Revolució Francesa que començà el juny de 1789 quan el Tercer Estat es declarà Assemblea Nacional; els intents del rei de controlar-la van dur al Jurament del jeu de paume (20 de juny de 1789) i a la proclamació de l'Assemblea Nacional Constituent el 9 de juliol, i així, el poder va passar del rei a l'Assemblea. La presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789) va simbolitzar lavictòria de la monarquia constitucional democràtica sobre l'absolutisme de Lluís XVI.

Durant la revolució
El 5 d'octubre de 1789, encesa pels revolucionaris, una conjunt de dones de les classes populars de París van marxar cap al Palau de Versalles, durant la nit van aconseguir entrar-hi i van intentar matar la reina, una persona odiada per la vida que portava. Els manifestants van obligar aLluís XVI i la família reial a traslladar-se a París, on s'instal·laren al Palau des Tuileries. Aleshores Lluís XVI va conservar una gran popularitat i acceptà les reformes socials, polítiques i econòmiques decretades per l'Assemblea Constituent. Es creu que arran del trasllat de Versalles a París, Lluís XVI va començar a patir greus atacs de depressió que el deixaven mentalment paralitzat en unaindecisió total. Durant aquestes crisis, era la impopular Maria Antonieta qui prenia les decisions polítiques. Naturalment, les idees revolucionàries de sobirania popular s'oposaven frontalment als principis de l'absolutisme monàrquic del dret diví dels reis els quals fins aleshores havien representat la tradició del govern francès. Per això, en moltes àrees rurals la Revolució era rebutjada.Per altra banda, a mesura que la Revolució s'anava radicalitzant alguns dels que en un principi li donaven suport començaren a distanciar-se'n. Lluís XVI no era pas tan reaccionari com els seus germans el comte de Provença i el comte d'Artois per la qual cosa tant públicament com en privat, va ordenar-los de deixar estar els seus projectes de contracops. Ara bé, el rei va tenir sovint topades ambl'Assemblea per qüestions relacionades amb el tractament que se li donava a ell i a la seva família així, Lluís XVI es queixava del fet d'haver de viure gairebé com un presoner a les Tuileries, on Maria Antonieta havia de tenir guàrdies revolucionaris fins i tot al seu dormitori quan hi dormia, i per l'obligació que els capellans al servei del Palau haguessin de ser necessàriament clergues...